En François Hollande ha guanyat en segona volta al candidat de la dreta a les eleccions presidencials de França. En Nicolas Sarkozy se’n va de l’Elisi.

Començaré per llistar unes quantes possibles rèpliques:

• Sí, sí, ja ho sé…, la veritable batalla son les legislatives de l’estiu.
• Sí, sí, ja ho sé…, els socialistes també han posat la ma al calaix.
• Sí, sí, ja ho sé…, els socialistes també estan subjectes a l’imperi dels especuladors.
• Sí, sí, ja ho sé…, aquí en tenim per quasi quatre anys (tal com va, més val que no hi pensem!).
• Sí, sí, ja ho sé…, la Merkel i els bancs alemanys seguiran pressionant.
• Sí, sí, ja ho sé…, Grècia ens pot acabar arrossegant i els resultats de les eleccions d’avui no ajuden a ser optimista.

Deixeu-me però, que avui en gaudeixi. Al menys aquesta nit…, home!

Malgrat tots el peròs, els que aquí varen votar la dreta, ara ja saben el pa que hi donen. Ja sabem que hem estirat més el braç que la màniga; ja sabem que hem de pagar els deutes, ja ho sabem. Però hi ha moltes formes de pagar, moltes formes de decidir qui te deutes i sobre tot, moltes formes de treure’n els diners per pagar. Als que som assalariats ningú no ens pregunta si volem pagar més o menys impostos. Els paguem i ja està; t’ho dedueixen de la nòmina i no pots ser altre cosa que civilitzat, solidari i ciutadà exemplar.

No és per qüestionar-ho, no, ben al contrari. Però una vegada acomplert el deure, m’agradaria tenir no només vot sinó també veu i això, la veritat, ara no ho tinc gens clar amb els que manen. No seré jo qui posi en dubte el dret de votar la dreta. Amb dues excepcions, Catalunya sempre ho ha fet de forma majoritària. Ara!, aquells que us teniu per intel·lectuals, aquells que penseu que penseu el que feu, aquells que un dia vareu creure en utopies, deixeu-m’ho celebrar i celebreu-ho amb mi, voteu el que voteu.

Bona i plàcida nit a tothom.