Temps de Canvi i Recanvi


CàlculMental
Nikolay Bogdanov-Belsky
[Public domain], via Wikimedia Commons
(Feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada)

Avui, 20 de Febrer de 2014, ha estat el meu darrer dia de treball a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El meu trajecte laboral, que començà el setembre de 1963, el puc dividir en tres etapes, una primera en l’àmbit de la indústria farmacèutica i de l’electromedicina, la segona com a fotògraf professional i la que avui acaba com a docent primer a l’Escola de Fotografia i desprès al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), ambdós del Campus de Terrassa de la UPC.

Tot i que no resulta fàcil establir jerarquies i que tant la primera com la segona etapa m’han deixat records, vivències i sobre tot aprenentatges que no oblidaré, és la tercera, la etapa dedicada a la docència i també a la recerca a la UPC, de la que en tinc un especial regust de complaença. No tant per la proximitat en el temps ni per una satisfacció hedonista sinó pel que ha significat de repte, de passió i d’oportunitat de conèixer.

Dintre d’aquest darrer període, m’agradaria ressaltar algunes fites que, al menys per a mi, han estat importants:

  • La primera, el procés apassionant d’engegar l’Escola de Fotografia de la UPC el 1994 amb la primera titulació de rang universitari de l’Estat específica de Fotografia, el Graduat en Fotografia. Tot i que el títol era inicialment un títol propi i per tant, no oficial, la diplomatura fou el tret de sortida cap a una normalització de l’ensenyament de la Fotografia homologable amb el que des de molts anys abans tenien els països del nostre entorn i d’arreu del món. D’aquells anys en voldria destacar moltes persones, però especialment  les que formaven el que alguns alumnes d’aleshores anomenaven el “nucli dur”. És a dir, en Joan Antó, La Teresa García, l’Àfrica Guzmán i jo mateix. Amb més o menys encert, varem provar de posar unes bases sobre les que desenvolupar el projecte.
  • La segona, la creació, el 2002, del que aleshores s’anomenà Laboratori de Caracterització d’Equipaments Digitals, ja al CITM i amb el professor Miquel Morón com a Director del centre. Aquest laboratori desembocà després en el Laboratori de Qualitat de la Imatge i més endavant en l’actual Image Quality Laboratory (IQL). En l’apartat de l’IQL, tant pel que fa a la seva creació com al seu desenvolupament, hi podria marcar moltes petites fites que no per petites han estat fàcils d’aconseguir. De totes maneres, jo que no he tingut fills, sé com de condescendents tendeixen a ser els meus companys quan em parlen dels seus. Per tant, no les esmentaré. En qualsevol cas, els treballs publicats i els convenis de transferència en donen testimoniatge.
  • La tercera, el 2005 i en l’etapa de Direcció del professor Juan José Fábregas, l’abandó definitiu de l’ensenyament de la tecnologia fotoquímica en el pla d’estudis del Graduat en Fotografia en favor de la tecnologia anomenada digital. Tot i que aquesta transformació va ser traumàtica de portes endins, la fermesa de la decisió en un moment on els vells postulats maldaven per promocionar l’immobilisme, ens va permetre ser capdavanters en aquest terreny i prendre una posició que encara avui crec que distingeix el CITM d’altres centres dedicats a l’ensenyament de la Fotografia en el camp de les aplicacions professionals.
  • Finalment, l’aprovació el 2009, del títol oficial de Grau en Fotografia i Creació Digital després del procés d’acreditació de les agències estatal (ANECA) i autonòmica (AQU). Pels que varem participar en la gestació de l’antiga Escola de Fotografia i també en la preparació del nou Pla d’Estudis del títol, la consecució del Grau oficial va representar la culminació d’un desig i també la recompensa als esforços d’una bona colla d’anys.

A banda de les fites que serveixen per marcar el trajecte, el viatge també té companys. N’hi ha hagut molts i molt diversos i per tant, en esmentar-ne alguns, seré forçosament injust amb d’altres. No tant per oblit sinó per la necessària restricció d’espai. Sobre tot, no voldria que ningú es senti menyspreat si no surt a la llista:

  • El ja esmentat professor Joan Antó, del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, per ser l’impulsor i l’ànima del projecte de l’Escola de Fotografia.
  • El professor Toni Bover, per compartir l’entusiasme dels primers temps i per la seva amistat.
  • El professor del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, Jaume Escofet, per ser-hi des del primer moment, per ensenyar-me una bona part del poc o molt que he acabat aprenent i per compartir amb mi l’aventura de l’IQL.
  • L’equip del Grup d’Òptica Aplicada i Processament d’Imatge (GOAPI) del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, amb María Sagrario Millán, Elisabet Pérez, Fidel Vega, Héctor C. Abril, Miquel Ralló, Montserrat Tàpias i el ja esmentat Jaume Escofet, pel seu suport i comprensió.
  • Les becàries i becari de l’IQL,  Iurre Salaberría, Bea Martínez, Raquel Revuelta, Aura Tachó i Albert Bonnín, per creure en un projecte, pel seu suport en la feina i per la paciència en donar sempre resposta a les meves demandes.
  • La professora Bea Martínez, inicialment becària de l’IQL i des d’avui responsable del laboratori. Per la seva dedicació, el seu rigor i la seva capacitat de treball. També perquè representa el futur i és un plaer deixar les coses en bones mans.

En un altre ordre de coses, aquest trajecte no ha estat sempre un camí de roses. Com a tot arreu, hi ha hagut gent dins i fora del projecte que s’han dedicat a posar pals a les rodes. Vull pensar que si ho han fet, ha estat perquè creien que era el que calia. En qualsevol cas, avui els agrairé també la seva oposició. Sovint ens cal la discrepància per no creure’ns en possessió de la veritat i també per comprovar que malgrat tot, la superació dels obstacles és una excel·lent escola d’aprenentatge.

Hi ha un col·lectiu amb qui vull tenir una especial deferència en aquest resum del meu viatge per la docència. Es tracta dels alumnes. Sense alumnes no hi ha escola, en el sentit clàssic del terme, i sense ells i els seus dubtes, incomprensions i també queixes no hi ha millora del propi aprenentatge ni evolució en la forma d’intentar transmetre el coneixement. Als que ja anem fent anys, el contacte amb els alumnes ens permet també veure que les coses no son només com nosaltres les veiem. El jovent te sovint punts de vista que la societat adulta tenim tendència a menystenir. Ser testimoni del que pensen és un privilegi.

Ja per acabar, el títol d’aquest post parla de Canvi i ho fa en referència al que suposa disposar, a partir d’ara, del TEMPS en majúscules. Sense horaris ni altres obligacions que les que un mateix es vulgui imposar o contraure. Es tracta d’un gran canvi i tot un repte. També parla de Recanvi en referència a la necessitat d’emplenar amb noves activitats el temps que deixen lliure les que avui acaben.

A tot això, a canviar i trobar recanvis, em dedicaré a partir d’ara. La intenció és fer-ho però sense deixar aquest món de la Imatge que m’ha acompanyat els darrers trenta-cinc anys, primer com a professional i finalment com a docent. El trajecte segueix i espero trobar-vos en qualsevol revolt del camí… De moment, gràcies a tots per compartir aquesta etapa del viatge.

About Carles Mitjà

Photographer & Photography teacher
This entry was posted in Life & People, Photography and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

36 Responses to Temps de Canvi i Recanvi

  1. jbruc says:

    Carles, no me lo creía y he ido a traducir “darrer” para confirmar que se trata de tu paso al status jubilado, que prefiero considerar con el término anglosajón “jubilee”, relacionado con la celebración, que es lo se desprende del resumen de tu carrera profesional. Te felicito y te invito a seguir investigando, ahora por placer.

    Si me he equivocado en la interpretación, te felicito por tu trayectoria profesional.

    Salud

    Jose Bueno

  2. Artemi says:

    He seguit la teva trajectoria quasi des del principi i i també un mal alumne teu referent a la tècnica, però he aprofitat els conceptes. Felicitats pel camí recorregut i ànims pel que ara comences, espero seguir gaudint dels resultats. Una abraçada!

    • No hi ha mals alumnes Artemi. Sempre es pot explicar millor. Einstein deia que no et saps bé una cosa fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia i aconseguir que ho entengui. De totes formes, hem passat i espero seguirem passant bones estones.

  3. manel says:

    Sabem que seguiràs aprenent l’important de les coses que t’interesan, esbrinant la veritat entre les ombres i aconseguint el coneixement o la imatge més bonica, mes sensible de totes les posibles. Una abraçada!!!

  4. Camila Burgos says:

    Carles….. has y seguiras realizando un gran trabajo…. no tuve elplacer de ser tu alumna, pero me enseñaste muchisimo y me ayudaste en mi proyecto…. siempre estare muy agradecida de tu gran ayuda y traspasarme un poco de tus inmensos conocimientos!!…. un gran abrazo!

    • Gracias por tus palabras Camila. Yo recuerdo con agrado tu voluntad de avanzar en un terreno que era forzosamente complicado para tí. Es eso en lo que realmente vale la pena emplear nuestro tiempo.

  5. En este mundo cambiante y en constante evolución, los conocimientos van y vienen, de modo que la mayor virtud que puede tener un profesor es estimular en el alumno la curiosidad por aprender e investigar y el estar siempre atento a lo nuevo, y eso es algo que has conseguido transmitir, contagiándome parte de la pasión que sientes por lo que enseñas.
    Al final, más allá de los conocimientos, lo más valioso que me he llevado de estudiar en la EFFPC y posteriormente en el CITM, son los amigos que he conocido, alumnos y profesores, y esas pasiones contagiosas compartidas.
    Un abrazo.
    Frank Gómez

  6. Arnau Villegas says:

    Espero que aquesta nova etapa ens permeti a tots poder seguir aprenent dels teus coneixements. Sempre has estat un professor odiat i admirat alhora Carles, lenveja es molt dolenta. Moltes gràcies de nou per encomanar-nos l’inquietut de saber i l’exigència de les coses ben fetes.

    Salutacions d’un alumne un tant despistat.

    • Tots ens despistem alguna vegada, Arnau. Respecte l’odi i l’admiració, son extrems i propis de la joventut. Sempre els he assumit com a part de la meva feina. La única cosa que m’hagués preocupat és provocar indiferència. Gràcies per les teves paraules Arnau.

  7. orioltf says:

    Ostres tu! Al principi no sabi què pensar, però vaja… al finals ‘imposa el sentiment de felicitació. No negaré que al principi he sentit una mica de nostàlgia i també de pena: la EFFPC (jo el CITM quasi no el vaig conèixer) ja no serà el mateix. Deixes la docència, i admeto que és una llàstima. De ben segur que al darrere un vindran d’iguals i espero que de millors, però em quedo amb una de les coses que més em van frapar quan em dúies el projecte final de carrera: busca sempre, en cada pas del que fas, anar un pas mes enllà. Segur que aquell no va ser pas un projecte per recordar, però a mi se’m posa la pell de gallina cada cop que hi penso.

    No recordo si aleshores ho vaig fer, però si no, aprofito ara l’avinentensa: moltes gràcies Carles. No només pel guiatge durant el projecte, sinó per tot el que (ens) has ensenyat. I felicitats. Felicitats tant per la teva trajectòria com per la nova etapa que comences.

    • A mi si que se’m posa la pell de gallina amb les teves paraules. I el teu TFG és clar que és per recordar! Només quan no estem del tot satisfets del que anem fent, és quan som capaços de millorar. Aquesta és la part important de tot plegat. Gràcies a tu, Oriol.

  8. Lluís Villanueva says:

    Moltes felicitats i molts anys per gaudir de la jubilosa jubilació. I que ens veiem més sovint!
    Lluís i Àngels

    • Moltes gràcies Lluís i Àngels. Aquest estiu hem de posar remei a la “sequera” dels dos darrers… De moment, ja podem quedar per que vingueu a Estada. Ara ja no és el refugi precari que va ser els primers anys. Ah!, i tenim un piano per si l’Àngels es vol deixar… anar

  9. Gracias Carles. Es difícil explicar con palabras una mínima parte de lo que se debería. Los filósofos sabemos que el lenguaje y el pensamiento no llegan más que a aprehender una pequeña parte de la realidad, que se nos escapa entre el misterio de lo real, sobreabundancia de realidad, como diría Heidegger. En este sentido, lo que nos has aportado a los alumnos un patrimonio que no es exteriorizable con palabras.

    El principal cometido de la Universidad no es impartir conocimientos, sino enseñar a pensar. Universalidad, saber universal, omnicomprensivo, tal y como parieron los medievales la Universidad. Algunos profesores sabéis transmitir eso más allá de conocimientos concretos, no dejáis a nadie indiferente y enseñáis a pensar, incluso para refutar vuestros planteamientos. Ya sabes algunos abrazamos otras universidades después de la UPC, pero en la UPC algunos ingresamos niños y regresamos casi como hombres. Gracias por la parte que me toca, profesor Mitjà, Don Carles.

    • Gracias de nuevo Guillermo por tus palabras y por, como ya dije antes, formar parte de ese grupo de alumnos que hacen que la labor de profesor sea más fácil y agradecida.

  10. itxe says:

    Et desitjo salut per molts anys en aquesta nova etapa de la teva vida, Carles.
    Disfruta-la, i vull pensar que saps que -com he llegit en algun comentari – tan eres estimat com detestat. Jo t’admirava, i a l’Àfrica Guzmán, també. Em vau ensenyar molt. De tu recordaré sempre una fotografia que em vaig entestar a fer i que era quasi impossible… era allò del scheimpflug … encara la tinc. M’ho vas dir: “Txell, estàs en uns límits gairebé impossibles”.
    I gràcies a tu, la vaig fer.
    Em vas ajudar a superar aquells límits, i això, és una lliçó aplicable a tantes coses a la vida.
    Una abraçada molt gran, encara que sigui virtual.

    • Ai, si el Scheimpflug aixequés el cap! Quantes bones i males estones ens ha fet passar a tots plegats. Gràcies per les teves paraules, Txell. Jo també et recordo com una alumne una mica distant en el teu món però entestada en comprendre les coses.

  11. Sílvia says:

    Que per molts anys gaudeixis del teu nou i jubilós estat!

    Moltes gràcies pel teu suport tots aquests anys.

  12. La verdad cuando fui alumno odié con todas mis fuerzas toda esa teoría fotográfica, que a mi modo de ver la vida en aquel entonces, simplemente significaba estar encerrado en un aula, con el tiempo y la experiencia comprendí que era muy necesario. Gracias Carles y suerte en esta nueva etapa.

  13. hydeabbey says:

    Gràcies per compartir tants i tants coneixements i, sobretot, per fer-ho amb passió com feies classe rere classe. Crec que tots els alumnes que absorbíem les teves paraules et recordarem com el bon professor que has estat.

    Només em queda felicitar te per aconseguir tals fites i per procurar que el món educatiu fos i que ara sigui millor.

    Del teu alumne multimèdia Arnau Montfort.

    • Jo també tinc molt bon record de les classes amb el alumnes del Grau en Multimèdia. Sé que era una matèria que us quedava una mica lluny del vostre entorn més immediat, però sempre em vau fer sentir satisfet de les classes.

  14. Joan Tomàs V. says:

    Força, salut, i endavant en els teus nous jubilosos projectes…!

  15. Des de la meva experiència et dic que els grans canvis comportan grans momentazos. Disfrutal’s tu i els que t’estimes. Et recordo com un referent personal en quant a rigor, empenta i saber fer. Quan dono una classe el teu tarannà també es present en mi. D’alguna manera així es com ens diluim en la inmortalitat…
    Ja saps, si passes per pontevedra o vigo fes un truc.

    Una abraçada, que siguis feliç el màxim de temps cada dia.

    Jesus Lafuente.

  16. Ostres Jesús, això de diluir-se en la immortalitat sona molt fort! Gràcies per les teves paraules i no descartis que un dia en truqui des d’algun chiringuito de San Xenxo o Bueu per veure si podem compartir bons productes del mar. Fa prop de trenta anys vaig freqüentar la zona propera a Marín i en guardo molts bons records. Segur que ha suposat un gran canvi per a vosaltres però com tu molt bé dius, els canvis proporcionen grans moments i jo afegeixo que qui no gosa canviar, no avança. Una abraçada.

  17. Joan Serra says:

    No vull parlar de passat sinó de futur. Desprès de tot els bons guerrers moren amb les botes posades. Com a seguidor d’alguns blogs de fotografia puc afirmar que aquest bolg el segueix molta gent i que jo mateix en faig difusió. La qualitat de les opinions d’aquest blog que neix de gent universitària es una evidència. Per això espero que segueixis donant opinions tècniques que generin controvèrsies entre nosaltres com en el tema de la D800 i altres.

    Quan tenia 16 anys hem passava hores i hores a la biblioteca de l’institut devorant llibres sobre fotografia. He llegit molt perquè m’agrada la teoria fotogràfica i sempre m’hauria agradat conèixer els autors d’aquells llibres per poder preguntar i discutir. Amb tu tinc la oportunitat de posar en practica aquell vell somni perquè en alguns entorns hi ha molta gent que parla però pocs que sàpiguen justificar amb rigor el perquè passen les coses. La tecnologia ens apropa a tots una mica més. Es una bona manera de seguir tots junts i anar aprenent els uns dels altres.

    Qui neix apassionat amb una cosa no pot viure sense ella. Gràcies per encomanar aquesta passió per la fotografia. En seguirem discutint sempre.

  18. Montse Tàpias says:

    En escriure aquestes paraules, em cauen les llàgrimes. No ho puc evitar. Fets com aquest, clausurar una etapa i encetar-ne una altra, em fan adonar de l’implacable pas del temps. Tens molta sort de jubilar-te en plena forma i ple de plans. No tothom ho assoleix.

    Encara me’n recordo, l’any 1994, que anava de bòlit transcrivint les fitxes de les assignatures que van fer arribar els professors del primer curs del graduat en fotografia, per tal de generar la primera guia docent. Em feieu enveja tots plegats. El projecte prometia ser apassionant. Em feien enveja també els futurs estudiants. És una cosa que hagues volgut fer jo també, estudiar fotografia com ells. Hi ha trens, però, que passen i no tornen. Ja ho vaig provar, ja, de fer els estudis, però les meves obligacions familiars van pesar més que el meu anhel de coneixements fotogràfics. Ni tan sols vaig poder acabar el primer curs.

    Carles, has estat i ets un gran mestre per a mi. Espero que ho continuis sent. M’ocuparé que així sigui. No trigaré pas massa…

    Queden pendents les classes particulars de photoshop, val?

    • Ara em faràs emocionar a mi amb tot el que dius. Pel que fa a xerrar de fotografia o Photoshop o el que sigui, ja saps que no me’n puc estar. Així que segur que trobarem el moment, la forma i el lloc…

  19. david ruiz says:

    Yo que si te recordaba como parte del núcleo duro de la antigua escuela de foto, la de “verdad”, tengo que admitir, después de re-encontrarte años después en el citm, que eres como buen wisky, los componentes siempre los has tenido, tus MTF ahora y tus calibrados de antaño…, pero el tiempo te ha regalado sabiduría, no es tan importante lo que sabes, si no como lo trasmites…, y así que por una parte tristeza, de que las nuevas generaciones no puedan saborear esas MTF, pero por otro lado, alegría de haber catado pequeños sorbos, bien calibrados, de esa pasión por la fotografía. Y por último un deseo, o sugerencia, que encuentres el modo de seguir compartiendo con nosotros esos chupitos fotográficos, SALUD y a disfrutar de esa nueva vida.

    • Gracias por tus palabras David. Eso del buen wisky no sé si es verdad pero me gusta la comparación. Por otra parte, los futuros alumnos seguirán saboreando las dichosas MTF pues de ello ya se encargará Bea Martínez que ha tomado el relevo al frente del Image Quality Laboratory y doy fe que no le será difícil subir el listón. Lo otro, lo de los chupitos fotográficos, no sé si serán de buen wisky pero está hecho.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s