Pic of the Week. 8–14/Setembre-September-Septiembre/2014

Pic of the Week de la setmana del 8 al 14 de Setembre de 2014

Barbastro_OmbreClaretians
Feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada – Click on the image for a larger view – Hacer click en la imagen para ver una versión ampliada
Posted in Photography, Pic of the Week | Tagged , , , , , , , , | Leave a comment

Pic of the Week. 1–7/Setembre-September-Septiembre/2014

Pic of the Week de la setmana del 1 al 7 de Setembre de 2014

Vic_FarineraSitja
Feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada – Click on the image for a larger view – Hacer click en la imagen para ver una versión ampliada
Posted in Photography, Pic of the Week | Tagged , , , , , , , , , , , , | Leave a comment

Per què m’ho he de creure?

640px-Triumph_of_Faith_over_Idolatry_Theodon
Triomf de la Fe sobre la Idolatria, de Jean-Baptiste Théodon Attribution: By Jastrow (Own work) [Public domain], via Wikimedia Commons

Les creences. Aquests intangibles que manen tantes coses. Hem cregut, creiem i creurem en multitud de misteris. Creiem en el que no comprenem i creiem en les persones. No només en el que diuen, sinó en elles mateixes com a persones. La credibilitat és un pilar fonamental de la nostre convivència. La creença és una mena d’abandó relaxant. Creiem, ja no cal donar-hi més voltes. Podem, mentre tant, escometre altres incerteses. Però allò en que creiem ens allibera. Ens treu angoixa i deixa lloc per a altres misteris insondables.

També hi ha creences amb bitllet d’anada i tornada. També deixem de creure. O deixem de creure que creiem. O creiem que no volem creure. O creiem en la no creença. Avui ens encisem i creiem. Demà ens decebem i deixem de creure. La credulitat està relacionada amb la capacitat de sorpresa. Com més creiem, més capacitat de sorpresa acumulem. Si som uns descreguts però, poques coses aconsegueixen sorprendre’ns. El descregut viu més sol. Sovint val més creure i sentir-se acompanyat.

Els experts diuen que sovint el sentit de les votacions depèn de la credibilitat del missatge i sobre tot, de la credibilitat de qui el dona. Ja ho veieu, tot depèn doncs de si ens ho creiem o no. És per això que el missatge no cal que expliqui veritats, ni dades, ni raoni res. Només cal que sigui creïble. Això vol dir que la gent no tenim opinió? No tenim un vot decidit? No tenim el que durant tants anys s’ha anomenat ideologia? Potser en tenim d’ideologia, però no tot s’acaba en dretes i esquerres. Ser de dretes, o d’esquerres, tant se val, no vol dir ser o no independentista, per exemple. Mireu sinó, l’Artur Mas i l’Oriol Junqueras. Un de dretes i l’altre d’esquerres. Perquè son d’esquerres els d’Esquerra Republicana, oi? Doncs tots dos son independentistes. Bé, un ho ha dit sempre. L’altre, l’Artur Mas, és un convers. Tot i que diuen que els conversos son els més ferms perquè, de fet, han d’expiar la culpa del seu passat de descreguts.

Tots dos ens diuen que ens duen cap a un nou país on podrem començar de nou. És allò del cau i net, borrón y cuenta nueva o el lo podemos volver a intentar del doblatge al castellà de les pel·lícules americanes. En el cas de Catalunya però, molt em temo que el que pretenen fer és el borrón y cuenta nueva. Oblidem les vergonyes del passat i mirem cap el futur. Fem un país nou. Sense polítics ni empresaris corruptes. Sense injustícies. Amb respecte a la dignitat de l’individu i bla, bla, bla. Tot això és molt bonic, però dit per qui ho diu també equival a amaguem el cap sota l’ala i si les nostres vergonyes son aquí, doncs mirem cap allà. Una mena de llei de punt final vergonyant i poruga.

I la credibilitat? On queda la credibilitat en tot això? Si ens limitem a les formacions polítiques que defensen la independència sense embuts, jo diria que hi ha moltes incerteses i poca credibilitat. Incerteses perquè Esquerra Republicana ja ens va ensenyar en el període dels dos Governs anomenats tripartits que si bé és capaç de recolzar una certa justícia social, son incapaços de treure les vergonyes del país a la llum i provar de fer net. No sabem encara si perquè també s’han embrutat o per simple manca de capacitat. Incertesa també amb Iniciativa per Catalunya perquè, a hores d’ara, encara no se sap ben bé si és independentista o no. Ben mirat, no se sap què ès en general.

El cas de les CUP és diferent. No han governat mai i per tant se’ls ha de reconèixer la presumpció de la capacitat per fer-ho. Com a l’antic Servicio Militar. Com que els soldats, en general, no entraven en combat, a l’apartat de la Cartilla Militar destinat a qualificar el seu valor davant l’enemic s’hi consignava un respectuós Se le supone. La seva organització, però, la de les CUP, és més aviat assembleària. Em guardaré ben prou de criticar el moviment assembleari només pel fet de ser-ho, però els exemples d’altres èpoques ens mostren que sovint s’acaba tot com una olla de cols. Així que seguim amb les incerteses.

I la manca de credibilitat? Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, CiU, varen governar el país durant vint-i tres anys i no se’ls va sentir parlar mai d’independència. Desprès, a la oposició, tampoc ho varen fer. És més, sempre varen defensar sense embuts la tàctica anomenada del peix al cove. Anem a Madrid, pactem amb qui sigui, en traiem el que es pugui i tornem a casa tot venent-ho com una victòria del nostre catalanisme. Tant se val si així alimentem la nostra mala fama de gasius. Fem país. Ells que vagin dient que nosaltres anem a la nostra. Som venedors de vetes i fils i anem a vendre. Mentre comprin, tant se val les brometes que ens facin. Fet i debatut, molts d’ells eren els mateixos que tampoc havien fet massa fàstics al Règim del General Franco.

Ara sabem que no només anaven a Madrid a treure el que podien. També ho feien amb nosaltres. Aquí, a Catalunya. De fet, això és més vell que el anar a peu. Si envies un xoriço amb ànim de fotre els altres, no has d’oblidar que és un xoriço i que qualsevol dia no en tindrà prou i provarà de fotre’t a tu. L’havíem votat i ens va fotre. Els xoriços no tenen ni pàtria ni bandera. No tenen credibilitat ni la necessiten. Son xoriços i punt. Ara, sense capacitat per governar en dues eleccions consecutives, l’hereu del xoriço confés s’ha tret del barret el conillet de la independència. Ara ens diuen que no ens en sortirem si no anem per la nostra. També ens diuen que el xoriço era només un i que en tot cas, eren els seus familiars els que l’acompanyaven. I això té la barra de dir-nos-ho l’Artur Mas que va ser Conseller en Cap nomenat per Jordi Pujol. Un càrrec històric de la Generalitat de Catalunya recuperat per institucionalitzar la categoria d’hereu.

Sí, sí, aquest Jordi Pujol casat amb una senyora mal educada. Aquest que desprès de donar-nos lliçons d’ètica i de moral durant anys i panys, ara ja només segueix les indicacions dels seus advocats. Ara el seu lema és quasi un rodolí: Salvem el que es pugui, que això ja no hi ha qui ho aturi. I el País. Ah…! El País? El País que es foti. Jo els ho vaig donar tot i mireu com m’ho paguen. Doncs que es fotin. De fet, no és gaire diferent del Vagi a la merda de la seva esposa. Què senyor Mas, vostè tampoc en sabia res de tot plegat?

No val a dir només que els partits de l’Estat no son demòcrates en no deixar-nos votar. Que ens han de deixar votar ho tenim clar fins i tot els que no tenim la certesa de que la independència ens convingui o ens porti a un món millor. És clar que no ho son de demòcrates. Encara que tampoc és una novetat. Com una majoria d’estats-regnes, l’Estat Espanyol és fruit d’algunes aliances i no poques conquestes. Al crit de Santiago y cierra España! Ara ens ve de nou? A més a més, mana qui mana i si una cosa tenen els del PP, és que no saben dissimular. Son la dreta reaccionària i actuen en conseqüència. Son hereus dels que no varen acceptar el resultat d’unes eleccions el 1936 i ara pretenen modificar la llei electoral per seguir manant a molts municipis. És el que saben fer i ho fan. Si un es sorprèn, mostra capacitat de sorpresa i això, en un polític, no és ni convenient ni, tot sigui dit de passada, creïble.

Però tot plegat això no treu que aquí, a casa nostre, la democràcia no sigui gaire millor que allà. És demòcrata seguir al front del Govern i de l’anomenat Procés desprès d’haver estat Conseller en Cap de Jordi Pujol? És demòcrata mirar d’entorpir la Comissió d’Investigació del Cas Pujol? És demòcrata fer el seguiment del cas com ho està fent la cadena de televisió pública del País? És demòcrata jugar amb els anhels dels ciutadans? És demòcrata tancar ambulatoris i aules mentre es parla de la logística d’una consulta que és més que probable que no es faci? Què més sap la UDEF? Quantes coses més sabrem de CiU abans del nou de novembre? I Esquerra Republicana, és demòcrata fent costat a un partit de govern que assumeix tot això?

Tant se val el què acabi passant amb el Procés. No farem net ni amb ni sense procés. Quasi bé em sap greu que tot plegat s’hagi fet tant malament com han estat capaços de fer-ho. Em sap greu que s’hagi empés a tanta gent a creure en un futur millor, però fet de fum. Em sap greu el desencís d’alguns crèduls. Alguns sovint m’han acusat de ser un descregut. Ara ja no ho crec, ara ja sé que no m’equivocava en no creure-m’ho.

 

Posted in Life & People | Tagged , , , , , , , , , | Leave a comment

Pic of the Week. 25–31/Agost-August-Agosto/2014

Pic of the Week de la setmana del 25 al 31 d’Agost de 2014

Estada_CumuloNimbusTempesta
Feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada – Click on the image for a larger view – Hacer click en la imagen para ver una versión ampliada
Posted in Photography, Pic of the Week | Tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a comment

Pic of the Week. 18–24/Agost-August-Agosto/2014

Pic of the Week de la setmana del 18 al 24 d’Agost de 2014

Estada_CorralNuvol
Feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada – Click on the image for a larger view – Hacer click en la imagen para ver una versión ampliada
Posted in Photography, Pic of the Week | Tagged , , , , , , , , , | Leave a comment