Vist i No Vist

Divendres passat, com molta gent, estàvem disposats a contemplar l’eclipsi de Sol que tant s’havia anunciat. També hi havia l’incentiu de provar de fer alguns experiments amb forats i càmeres estenopeiques per enregistrar la imatge del Sol obstruïda per l’ombra de la Lluna. Doncs segons les informacions disponibles, tot plegat ho haurem d’ajornar fins el 2026, any en que es tornarà a produir un eclipsi de característiques similars i visible a la nostra latitud. A Estada, comarca del Somontano de Barbastro de la província de Huesca, els núvols només varen deixar entreveure el fenomen de forma escadussera i en moments comptats. A la imatge, tres dels pocs moments en que la imatge de Sol es va fer visible a través dels núvols.

Eclipsi2015_0928_0951_1023
Imatges preses des del poble d’Estada, a la comarca del Somontano de Barbastro de la província de Huesca. Coordenades del punt d’observació: Latitud 42º 4’N, Longitud 0º 14’E. Al peu de cada imatge s’indica la hora legal de la presa (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

Les tres imatges han estat preses amb una càmera Nikon D610 equipada amb un objectiu Nikkor 135mm f/2.8 i un duplicador de la longitud focal. L’objectiu muntava un filtre de densitat neutre ND400. A causa de la difusió de la llum provocada pels núvols, la nitidesa de les imatges és menor que la que s’aconseguiria en un dia fred i clar.

Posted in Nature & Mountain, Photography, Photography Technique | Tagged , , , , , , , , , , , | Leave a comment

Pyrenades 2015

Cartell_Pyrenades2015Del proper 28 de Març al 3 d’Abril, el PyrenMuseu de Salardú organitza la Vª Edició de Pyrenades, un festival amb un conjunt d’activitats per a tots els gustos i edats amb el nexe comú del pirineisme. Com es cita al seu web:

  • Pyrenades és un festival al bell mig dels Pirineus.
  • Pyrenades són unes jornades sobre pirineisme.
  • Pyrenades és una manera de passar la Setmana Santa amb la família i els amics, en contacte amb una natura excepcional i gaudint d’un ampli programa gratuït d’activitats que et deixaran un record inoblidable de les vacances.

A tall de presentació, Jordi Camins pronunciarà la conferència Glaceres, efectes del canvi climàtic. Manel Rocher, director de Pyrenades i Ivó Vinuesa, presentaran el documental Making On que commemora els cinquanta anys de l’estació d’esquí de Baqueira. El festival presenta altres conferències a demés d’excursions, passejades, concerts, la Vª Mostra de Cinema de Muntanya a la Sala del PyrenMuseu i moltes més activitats que podeu consultar al Programa de Pyrenades 2015.

Posted in Life & People, Nature & Mountain | Tagged , , , , , , , , , , , | Leave a comment

Qui dia passa, any empeny

IEC_logoempènyer [p. p. empès]

v. tr. [LC] Moure o tractar …
v. tr. [LC] Fer pressió …
[LC] qui dia passa, any empeny Expressió que indica que hom no fa gaire cas de les coses desagradables de cada dia o de les conseqüències d’esdeveniments que no l’afecten d’una manera immediata.

Tres vegades es va presentar i tres vegades va perdre. Tres vegades no va obtenir la confiança suficient dels ciutadans per governar sense dificultats. Abans de la tercera, la gent havia expressat al carrer, no a les urnes, el seu desig de canvi. La necessitat d’acabar amb les estretors de l’anomenada “crisi”. La necessitat de sentir-se respectat. La necessitat de deixar de veure com les contribucions de la Comunitat no revertien al menys en la mesura que hom considerava justa i adient. I l’home va veure la llum. I els va emplaçar, per tercera vegada, a acabar amb tot plegat. Un revulsiu. Una catarsi. La independència. Una paraula clau que tot ho representa. Que tot ho simbolitza. Que tot ho amaga. Si no ens en sortim formant part del conjunt, separem-nos. Sols anirem a la nostre. “Voteu-me i us conduiré a la Terra Promesa”, els va dir.

I la gent va votar. I en votar li va dir que sí, però que no. Que endavant, però no pas tot sol. Que tants anys de “peix al cove” i tractes amb els “dolents” no els oferien garanties i que per tant, calia pactar amb d’altres que sempre havien defensat o la separació o la justícia social. De fet, li havien tornat a negar el pa i la sal. Però ell, aferrant-se a les xifres i les possibilitats de l’aritmètica, va engegar una cosa anomenada El Procés. El procés que ens ha de portar a una nova concepció de convivència. A una nova societat més justa. A un nou entorn on el respecte i la justícia social han de ser els eixos conductors. Una nova societat regida pels mateixos de sempre que, de cop i volta, s’han tornat justos i clarividents.

En un primer moment, hi va haver unes adhesions més pròpies de no perdre el tren que d’un verdader projecte. Ja sabem que la política, en els nostres temps, és més un joc de no perdre la cadira i d’administrar recursos que de desenvolupar projectes de model de societat. I així, anar fent, han passat dos anys llargs. Mentre tant, la suposada crisi ha fet tancar serveis bàsics, retallar tota mena de despeses socials i no ha permès aturar la cobdícia i ambició de la Banca. Ens han deixat endeutar cobrant, ens han dit que hem allargat més el braç que la màniga mentre seguien cobrant i han acabat cobrant una altre vegada quan els hem hagut de rescatar. I ara que ja tenen el que volien, tornen a fer anuncis a la televisió dient-nos que si som emprenedors, ells deixaran que ens endeutem per seguir tirant endavant.

Amb el Procés, ens han obligat a començar la casa per la teulada. En lloc de fer com ho fan a tot arreu, primer veure si som o no som i després plantejar els canvis, aquí no. Aquí primer plantegen els canvis i ara fan mans i mànigues per veure si arriben a un trist cinquanta per cent. Oblidant que un cinquanta per cent també vol dir tenir la meitat del país en contra de la tesi independentista. Com si amb la meitat del país en contra es pogués demanar la independència o el que encara és més gros, declarar-la de forma unilateral, la famosa DUI, que tenim acrònims per tot. Només per recordar un cas recent, a Escòcia l’opció independentista va guanyar per majoria absoluta sota unes úniques i inequívoques sigles i programa electoral. Després, no abans, es va plantejar el referèndum per la independència. Tot i així, els càlculs varen fallar i finalment, el suposat empat tècnic es va decidir per onze punt de diferència a favor de quedar-se com estaven. Es va oblidar que els canvis dràstics solen fer basarda i que mentre uns expressen la seva voluntat de ser independents dia sí i altre també, uns altres només esperen a llevar-se d’hora el dia de les votacions per anar a votar que no.

Ara i aquí hi ha un partit, Esquerra Republicana, netament independentista encara que no està del tot clar si és d’esquerres. Les CUP que van al seu rollo i ICV que diuen que son sobiranistes sense esclarir exactament en què consisteix. Ciutadans i PP han estat des del principi en contra de ni tant sols discutir la qüestió. El PSC menja apart. Diu que és federalista, sense adonar-se ben bé del que implica. Es federen els que tenen interessos comuns. No els que ja estan prèviament units. Si es vol ser conseqüent amb el federalisme doncs, primer cal ser independents, o sobirans, i després federar-se. I CiU? Què diu CiU? Doncs CiU, després d’obrir la capsa dels trons, ara diu que Unió ho decidirà el juny i que Convergència s’ha de refundar per demanar la independència tot essent només nacionalista. Toma del frasco, Carrasco! Com a maniobra de distracció potser està bé, però la veritat, sembla que se’n fotin. Això sí, mentre tant, a les compareixences de la saga dels Pujol al Parlament podem constatar que a banda de fer una gran tasca de País, sobre tot han fet calés a cabassos. No passa res. Hem trobat la poma podrida i encara som a temps de salvar el sac. Ens refundem i tot solucionat.

Tot plegat però, a què obeeix? Jo no ho sé, però si soc només una mica mal pensat, puc adonar-me que ara venen les autonòmiques a Andalucía i després les municipals i algunes autonòmiques més. Tot sembla indicar que tant a l’Estat com a Catalunya hi poden haver sorpreses i sobre tot, dificultats per seguir tirant de la rifeta com fins ara. El setembre és molt lluny i entre mig no sabem el que pot passar. Més val cobrir-se les espatlles per si de cas cal fer marxa enrere. Tant se val si som independentistes o no. Tant se val perquè els que han estat al Parlament tots aquest anys volen, per sobre de tot, no sortir-ne. Tant se val si els canvis que es preveuen només son flors d’un dia. Tant se val si no hem solucionat cap dels problemes que afecten a la gent que no te feina ni futur. El procés que seguim és el mateix que el dels bancs, primer ens engresquen, després ens diuen que no ens havíem de deixar engrescar i finalment paguem la bacanal. Doncs això, qui dia passa, any empeny.

Posted in Life & People | Tagged , , | 1 Comment

25 Anys de Photoshop

Enguany es celebra el 25è aniversari del programa de processament d’imatge més utilitzat pels sectors professional, creatiu i amateur de la Fotografia: Adobe Photoshop. Els orígens cal situar-los en un programa de processament d’imatges inicialment dissenyat per Thomas Knoll el 1987 amb el nom de Display. Posteriorment, els drets d’explotació de Display varen ser comprats per la incipient Adobe i el 1990, es va llançar al mercat amb el nom que tots coneixem avui, Photoshop.

Els aniversaris son per celebrar, però també poden servir per mirar enrere i  reflexionar. El primer processament d’imatge de la història es situa en una fotografia de la superfície de la Lluna presa per la sonda Ranger7 el 31 de Juliol de 1964 . A la imatge, una vegada rebuda a la Terra, se li varen aplicar modificacions per corregir la distorsió de l’objectiu de la càmera per mitjans informàtics. Tot plegat al Jet Propulsion Laboratory de la NASA a California.

Adobe_PS25Anniv_Icons

Sèrie dels icones d’escriptori utilitzats per les diferents versions de Photoshop des de la seva aparició el 1990 (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada). Imatge presa del blog: http://blogs.adobe.com/photoshopdotcom/2015/02/celebrating-25-years-of-photoshop.html

Els que sempre volen desinflar els globus de les celebracions, diran que Photoshop no va fer res més que posar a la disposició dels fotògrafs i creadors d’imatges en general unes eines que de fet, ja existien des de quasi bé trenta anys abans. Però si fem l’esforç de lliurar-nos per uns moments de l’enuig que comporta una dependència com la que tenim del programari d’Adobe, hem de reconèixer que Photoshop ha representat molt més que això.

Ranger7_PIA02975

Imatge de la superfície de la Lluna presa per la Sonda Ranger 7 de la NASA, el 31 de Juliol de 1964 (procedència: Wikipedia).

Els que varem viure’n l’aparició aquells inicis dels anys noranta, tenim ara una consciència d’evolució que, al menys en el camp de la Fotografia, no té paral·lel en tota la seva història. Photoshop va fer possible, ja als anys noranta i en un temps raonable, processar imatges que encara que no tant grans com les actuals, corrien en ordinadors amb una capacitat computacional més que limitada. Ridícula si la comparem amb els estàndards actuals fins i tot en el sector domèstic. Qui tenia un ordinador amb 32 o 64Mb de memòria RAM, era a l’avantguarda de la tecnologia.

La incorporació de les capes i amb elles la possibilitat de comparar versions, mesclar-les o reprendre estats anteriors del processament, va canviar la forma d’aproximar-se a l’estat final de la imatge. Les capes d’ajustatge, amb el seu estalvi de mida total d’arxiu, varen permetre multiplicar de forma exponencial les modificacions locals. La interacció amb altres programes del mateix entorn, com els vectorials de disseny o més recentment, amb els d’imatge generada per ordinador, han facilitat el treball tant del professional com del creador. El plug in d’apertura dels arxius Raw, Adobe Camera Raw, no només permet el que ja es pot fer amb el programari original de la càmera, sinó també tornar a l’ajustatge del processament del Raw una vegada iniciada l’edició a Photoshop. La llista d’aportacions seria llarga i per això ja hi ha disponible la informació de la pròpia Adobe.

Tot i això, una de les coses que al meu entendre ha estat més cabdal de la presència de Photoshop i el programes que l’acompanyen a la suite d’Adobe, és la presa de consciència de que el procés fotogràfic està constituït per un seguit d’estadis de la imatge que comença amb la visualització del fotògraf, més complexa que mai per les possibilitats posteriors de modificació que hi ha a l’abast, segueix amb la captació opto-electrònica de la càmera i continua amb el processament de l’arxiu captat, la gestió del color i la preparació per enviar-la a un dispositiu de sortida, versions anomenades respectivament soft copy si la visualització és a la pantalla de qualsevol estri electrònic i hard copy si es tracta d’un mitjà imprès. Amb excepció d’algunes condicions de la captació, tots aquests passos tenen entitat pròpia i poder ser permanentment revisats, de forma que l’aspecte final de la imatge, paradoxalment, no és mai el final de res.

Aquest aspecte, la possibilitat de revisió permanent, no és patrimoni de Photoshop. Això és possible pel caràcter numèric de les imatges digitals. Però Photoshop és l’eina que permet una aproximació al medi quasi bé universal. I aquest accés gairebé universal és un aspecte també completament nou a l’àmbit de la Fotografia. Soc conscient que tot plegat planteja discussions gairebé filosòfiques. Això ho deixo pels especialistes, que a ben segur n’hi ha que treballen en l’estudi d’aquests aspectes. Però també crec que és precisament aquesta incertesa sobre els nous límits, si és que n’hi ha, una de les aportacions més interessants d’aquesta etapa de canvi que hem tingut la sort de poder viure en directe.

Finalment, em permetré un consell al col·lectiu implicat. Si teniu necessitat de generar, processar i/o exhibir imatges digitals, atureu o ralentitzeu la corba d’aprenentatge de Photoshop per un breu període de temps. Dediqueu-lo a aprendre Processament d’Imatge en genèric. Sense fixar-vos en el programari i centrant-vos en el concepte i funcionament de les eines. Serà sens dubte una de les millor inversions que haureu fet per extreure encara més fruits a un programari com Photoshop que ha canviat molts dels conceptes fonamentals de la creació d’imatges.

Posted in Photographic Imaging, Photography, Photography Technique, Thoughts on Photography | Leave a comment

Pic of the Week. 09 – 15/Febrer-February-Febrero/2015

Pic of the Week de la setmana del 9 al 15 de Febrer de 2015

Amb aquesta imatge s’acompleixen cinquanta dues setmanes de publicació ininterrompuda de la Secció Pic Of The Week del blog. Encara que inicialment no em vaig marcar un límit, un any em sembla un període prou llarg com per donar-ho, al menys de moment, per acabat. A banda dels corresponents posts individuals del blog, podeu trobar les cinquanta-dues imatges recollides per ordre cronològic en una única Galeria. Com és natural en un treball d’aquesta mena, ni l’ordre temporal ni el contingut de les imatges acaben per confegir cap mena de conjunt formal. No obstant, ha estat una experiència interessant acomplir l’obligació voluntàriament imposada i també donar sortida a la necessitat setmanal de triar una imatge encara que res del que un ha fet en els set dies anteriors ho consideri prou interessant com per mostrar-ho. Amb el visionat del conjunt, la galeria m’ha de servir per conèixer una mica millor la meva manera de mirar i espero que per idear nous projectes.

Ara unes poques dades per aquells a qui els interessen les estadístiques. Una sola imatge ha estat presa amb la Nikon D700. Vuit s’han captat amb la Nikon D610. Les altres quaranta-tres, amb la Fujifilm X100. De les imatges procedents de les Nikon, una ha estat presa amb un objectiu de 24mm de longitud focal, dues amb un 35mm, cinc amb un 55mm i una de sola amb un 135mm. Les quaranta-tres de la Fujifilm X100 han estat totes captades amb el suplement angular WLC que converteix l’objectiu estàndard de 23mm en un de 19mm de longitud focal. Tenint en compte la mida del sensor de la càmera (≈15x23mm), aquesta longitud focal es correspon amb el camp de visió d’un 28mm de pas universal. Per altre banda, dir que sis imatges s’han processat en color mentre que les quaranta-sis restants son en blanc i negre. Val a dir que aquesta decisió encara avui em planteja alguns dubtes i per tant, hi rumiaré.

Finalment, només agrair-vos els seguiment que n’heu fet així com els vostres comentaris. Seguirem fent camí i seguirem trobant-nos per compartir la nostre passió.

TarazonaRunesHeura

Feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada – Click on the image for a larger view – Hacer click en la imagen para ver una versión ampliada

Posted in Photography, Pic of the Week | Tagged , , , , , , , | 4 Comments