Seagrave K Open Cab

Tornem als bombers nord-americans amb un autobomba Seagrave K Open Cab de 1970. Seagrave és una altre de les marques típiques dels bombers dels Estats Units. Encara avui és el principal subministrador dels bombers de la ciutat de Nova York. El model K és una configuració molt assemblant a la que varem veure al post American LaFrance 700 Series. Més de vint anys separen ambdós camions encara que l’estructura bàsica és la mateixa només amb algunes millores i petites diferències.

La miniatura presentada és un model a Escala 1:50 de Corgi, avui descatalogada. Es tracta de la versió Open Cab (cabina descoberta) del Seagrave K, molt habitual fins els anys vuitanta. A la part del davant de la cabina hi ha un seient partit 1+2 on s’hi allotjaven el conductor al seient individual, l’oficial i un bomber. Una vegada arribats al lloc de l’incendi, mentre el conductor era responsable dels comandaments de la bomba, que en aquest cas es troben al mateix cantó esquerra del vehicle per facilitar-li l’accés ràpid, el bomber del seient de la dreta era responsable de l’alimentació a partir dels hidrants del carrer. Per facilitar també aquesta feina, les preses d’alimentació es troben al frontal, a la plataforma del darrera i al mig del cantó dret del camió.

SeagraveK_Front

Vista 3/4 davantera d’un Seagrave K de 1970. Autobomba P52 de la ciutat de Los Angeles. Miniatura metàl·lica Escala 1:50 de Corgi, avui descatalogada (feu click a la imatge per veure’n una ampliació). Copyright ©2015 by Carles Mitjà

De la mateixa forma que ja varem veure-ho en l’American LaFrance de la serie 700, la part del darrera de la cabina incorpora dos seients més, un a cada banda del compartiment del motor, per a dos bombers que viatgen a l’inrevés del sentit de la marxa. En aquest cas però, tenen al davant seu els equips de respiració autònoma de color groc. A l’època de l’American LaFrance esmentat, al 1947, no era encara habitual l’ús d’equipament de respiració autònoma.

Respecte l’equipament contra incendis, sobre el compartiment de la bomba, hi ha mànegues seques, connectades i amb llança preparades per a primera intervenció. Al darrera d’aquest compartiment hi ha una plataforma amb un monitor orientable manualment i al darrera de tot, el clàssic compartiment de mànegues plegades dels autobombes nord-americans. Al final de tot i per qüestions de seguretat, ja no es preveu que hi viatgin bombers dempeus i per tant, ja no hi ha la barra cromada transversal per agafar-s’hi que veiem a l’American LaFrance de 1947.

SeagraveK_Rear

Vista 3/4 del darrera d’un Seagrave K de 1970. Autobomba P52 de la ciutat de Los Angeles. Miniatura metàl·lica Escala 1:50 de Corgi, avui descatalogada (feu click a la imatge per veure’n una ampliació). Copyright ©2015 by Carles Mitjà

Al lateral dret i darrera de la presa d’alimentació de la bomba, hi ha dos armaris per a eines diverses, una a cada cantó del pas de roda. Sobre tot plegat, hi veiem una escala de dos trams extensible, de fusta i amb ganxos de balcó o finestra plegables. Sobre l’escala, el clàssic pike pole o bichero. Darrera l’armari posterior al pas de roda i sobre la plataforma hi ha collada una llança de mànega. Al cantó esquerra, darrera el panell de comandaments de la bomba, la disposició d’armaris és idèntica a la del cantó dret i també hi ha una llança de mànega collada al final de la plataforma. En aquest cantó i sobre els armaris i el pas de roda hi trobem les mànegues d’aspiració. Finalment, podem veure quatre focus de llum auxiliars, dos als extrems superiors del parabrises i dos més al final de la bancada de mànegues.

Les calques del vehicle son idèntiques a ambdós cantons. A la porta d’accés al seient del davant hi ha l’emblema del cos de bombers de la ciutat de Los Angeles i el número 60238, del que ignoro el significat. Al panell lateral del darrera de la porta hi diu: LOS ANGELES CITY FIRE DEPARTMENT CLASS 1. “Class 1” es refereix a la qualificació del Departament de Bombers de Los Angeles segons Norma ISO. Sobre la plataforma lateral d’accés als seients de cada costat del compartiment del motor, s’hi veu la retolació P52. En aquest cas es tracta de la numeració del vehicle, Bomba Nº52 (Pump 52). Encara que a la majoria de ciutats nord-americanes, l’autobomba s’anomena Engine, a la ciutat de Los Angeles en diuen Pump. Aquest mateix P52 el podem veure també a l’esquerra del panell frontal i sobre la plataforma del darrera. La placa de matrícula és CALIFORNIA E566737.

Pel que fa a senyalització d’emergència, el panell frontal equipa quatre llums vermells intermitents, dos a cada cantó i un únic llum giratori, també vermell, al centre i sobre el parabrises. Al darrera la miniatura no porta cap mena de llum, fet que no es correspon amb el vehicle real.

Posted in Firefighting | Tagged , , , , , | Leave a comment

AEC Regent III Pump-Escape

En aquesta ocasió us mostro un autobomba pesant en configuració mixta típica dels cossos de bombers del Regne Unit i països afins com algunes ex-colònies i/o membres de la Commonwealth. Es tracta d’un AEC model Regent III de 1950 en la configuració que s’anomena Pump-Escape (literalment, Bomba-Escapament). El camió és una autobomba a la que se li afegeix una escala maniobrable manualment amb rodes i amb tres trams extensibles que pot arribar als 25m. A diferència de les escales giratòries dels camions escala, aquesta es pot acostar a l’edifici des de la mateixa vorera o en llocs on el camió no hi podria accedir. Per contra, la seva utilització requereix tres o més homes per maniobrar-la amb seguretat.

AECRegentPumpScape_Front

Vista 3/4 del davant d’un AEC Regent III de 1950. Pump-Escape de West Ham a Londres. Miniatura metàl·lica Escala 1:76 d’Oxford (feu click a la imatge per veure’n una ampliació). Copyright ©2015 by Carles Mitjà

Aquesta versió d’autobomba amb escala manual de grans dimensions encara és habitual veure-la avui als bombers del Regne Unit. En les configuracions més modernes, sobre xassís comercials de cabina doble, l’escala és d’alumini, més lleugera i sense rodes. Va allotjada sobre una plataforma de suport que, mitjançant un sistema hidràulic retrocedeix fora de la part del darrera del vehicle tot deixant l’escala recolzada al terra. Aleshores es transporta manualment fins el lloc de desplegament. En carrers estrets de centres urbans o en poblacions rurals amb poc equipament contra incendis i absència d’edificis alts, un sol vehicle pot resoldre labors d’extinció, de salvament i/o d’accés a obertures de façana i teulades.

La miniatura és una reproducció a Escala 1:76 produïda per Oxford del Regne Unit. A les calques hi ha un escut i la retolació West Ham, barriada de l’extraradi de Londres. La placa de matrícula és GAN197. Encara que en aquest tipus de vehicles era habitual que la bomba, les connexions d’entrada i sortida d’aigua i els comandaments es trobessin a la part del darrera, el transport de l’escala extensible amb les seves grans rodes obliga a situar-ho tot plegat a ambdós laterals. La resta d’utillatges va tancat en armaris, com sol ser habitual als camions de bombers europeus. A la part superior, a ambdós cantons de l’escala, es poden veure rodets de mànega rígida pressuritzada per primera intervenció i un llum auxiliar portàtil.

AECRegentPumpScape_Rear

Vista 3/4 del darrera d’un AEC Regent III de 1950. Pump-Escape de West Ham a Londres. Miniatura metàl·lica Escala 1:76 d’Oxford (feu click a la imatge per veure’n una ampliació). Copyright ©2015 by Carles Mitjà

La cabina disposa de quatre portes i la dotació es composava d’un conductor, un oficial i tres o quatre bombers. L’oficial anava al seient davanter esquerra i entre aquest i el conductor s’hi troba el compartiment del motor. Les portes del darrera permeten l’accés als tres o quatre bombers que viatjaven asseguts en una banqueta tirada de banda a banda de la carrosseria. En algunes versions, la part del darrera de la cabina equipava dues banquetes enfrontades, de forma que alguns dels bombers seien al contrari del sentit de la marxa. Al frontal s’hi pot veure, al centre i sobre el parabrises, dos llums vermells de senyalització intermitent i sobre el sostre hi han el que semblen dues campanes. En realitat es tracta de dos timbres de grans dimensions. Aquest va ser el sistema de sol·licitud de pas enmig del tràfic dels camions de bombers britànics fins a finals dels anys seixanta en que s’instal·laren sirenes.

Aquells que ja tinguin una edat, potser reconeixeran el frontal del camió amb el radiador partit característic del autobusos de dos pisos que circulaven per Barcelona i alguna altre ciutat del país fins a finals dels anys cinquanta. Alguns d’ells eren efectivament configuracions de dos pisos sobre xassís AEC Regent.

Posted in Firefighting, Life & People | Tagged , , , , , , , , , | Leave a comment

Júpiter i Venus

Ahir Júpiter el poderós i Venus la bella, com cada estiu, es disposaven a fer-se un petó. Des de la terrassa de casa, a Estada, els vaig poder veure mentre s’acostaven. Com més a prop eren l’un de l’altre, més baixaven cap a l’horitzó. Finalment, es varen amagar darrera els arbres. Encara que només sigui un amor d’estiu, també vol intimitat.

JupiterVenus2015

Aproximació aparent dels planetes Júpiter i Venus a les 22h50min (hora legal) del 30 de Juny de 2015 des del poble d’Estada a Huesca -Latitud 42º 4’N, Longitud 0º 14’E- (feu click a la imatge per veure’n una ampliació).

Posted in Life & People, Photography | Tagged , , , , , , , , , , , , , | Leave a comment

American LaFrance 700 Series

Començo la secció de posts Firefighting del blog amb l’autobomba nord-americana American LaFrance 700 Series. Els camions American LaFrance son un mite del material contra incendis dels Estats Units. La serie 700, que es va iniciar el 1945, va ser la primera en presentar una camió amb la cabina avançada (forward cab) i el motor al darrera d’aquesta. Aquesta disposició, que ha perdurat fins avui en la majoria de camions de bombers dels Estats Units, permet una millor visibilitat del conductor i al mateix temps una col·locació més propera de la bomba d’aigua i el motor, facilitant la connexió de la presa de força que acciona la bomba. El pes del vehicle es concentra també a la part central i facilita el repartiment entre els dos eixos. En descarregar l’eix davanter, la conducció era més còmode tenint en compte que a l’època els camions encara no equipaven direcció assistida.

El model presentat es una reproducció a Escala 1:50 de l’autobomba Nº19 dels bombers de Washington D.C. de l’any 1947 produïda per Corgi, encara que actualment descatalogada. Les calques del vehicle son D.C.F.D. Engine Co. No.19 que equival a District of Columbia Fire Department Engine Company Nº19. La dotació estàndard del vehicle era de quatre persones, Un oficial, un conductor i dos bombers. Al davant, al costat del conductor, s’hi allotjava l’oficial. Darrera d’ells i a cada banda del compartiment del motor, hi viatjaven dos bombers asseguts en sentit contrari al de la marxa. Finalment i en ocasions en que el vehicle transportés més bombers, aquests anaven drets a la plataforma posterior i es subjectaven amb les mans a la barra cromada del final del vehicle. En algunes unitats, aquesta barra incloïa abraçadores metàl·liques o de cuir de l’estil de les del transport públic urbà.

AmericanLafrance700_Front

Vista 3/4 davant d’un American LaFrance de la Sèrie 700. Autobomba Nº19 de Washington D.C. del 1947. Miniatura metàl·lica Escala 1:50 de Corgi, avui descatalogada (feu click a la imatge per veure’n una ampliació). Copyright ©2015 by Carles Mitjà

El camió mostra la distribució clàssica dels autobombes americans de principis del Segle XX. L’accés amb portes es limita als seients del conductor i l’oficial. La cabina és sense cobrir (open cab) i la resta de compartiments son accessibles de forma directe. També es pot apreciar el llit de mànegues plegades a la part del darrera del camió, com encara és costum avui en dia als Estats Units. Sota aquest compartiment, el tanc d’aigua era de dimensions reduïdes en relació a l’estàndard europeu. No més de 1000l, confiant en l’alimentació mitjançant la xarxa d’hidrants. Una de les mànegues es troba ja connectada i a la plataforma del darrera, sota el llit de mànegues, es pot apreciar una rodet de mànega rígida pressuritzada per a una primera intervenció.

AmericanLafrance700_Rear

Vista 3/4 darrera d’un American LaFrance de la Sèrie 700. Autobomba Nº19 de Washington D.C. del 1947. Miniatura metàl·lica Escala 1:50 de Corgi, avui descatalogada (feu click a la imatge per veure’n una ampliació). Copyright ©2015 by Carles Mitjà

Pel que fa a la bomba, els ràcords d’alimentació i algunes sortides estan situades als dos cantons del compartiment darrera el motor. Tot i això, els comandaments es troben situats al cantó dret. Circulant per la dreta i aparcant el vehicle prop de la vorera, aquest cantó dret queda a l’abast dels hidrants típics de les ciutats nord-americanes. L’equipament es completa amb destrals, extintors, una escala extensible de fusta de dos trms amb ganxos de balcó o finestra, una pica de recuperació o bichero (pike pole), dues mànegues d’aspiració i quatre focus de llum auxiliars, dos davant sobre el para-brises i dos darrera, als extrems de l’esmentada barra cromada de subjecció. Sobre el compartiment de la bomba, hi veiem les botes dels bombers, més mànegues plegades i uns bidons que podrien ser d’espumant per barrejar amb l’aigua del tanc.

La senyalització d’emergència consisteix en un llum vermell intermitent al centre i sobre el parabrises, dos llums vermells intermitents, un a cada cantó de la plataforma del darrera, una sirena a l’estrep del cantó del conductor i una campana amb l’emblema d’American LaFrance a l’estrep de l’oficial. Aquesta campana, d’utilitat simbòlica, encara l’equipen els American LaFrance d’avui en dia.

Posted in Firefighting | Tagged , , , , , , | 1 Comment

PHE15

Sempre hi ha hagut coses que no he entès i soc conscient de que sempre n’hi haurà. No soc savi i per altre banda, hi ha tantes coses per saber, que una vida no dona per gaire. Tot i això, hi ha vegades que em resisteixo a pensar que no comprendre determinades coses tingui a veure amb la meva capacitat intel·lectual.

ThomasMailaender_Titol

Figura 1. Pàgina de títol del llibre Illustrated People de Thomas Mailaender (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

Mirant aquí i allà a veure què ens porta l’estiu, com cada any per aquestes dates, he anat a parar a PHotoEspaña (PHE15). A veure que hi ha aquest any? A banda de les exposicions, de les que no se’n pot dir res si no las has vist, hi ha també els Premios PHotoEspaña al mejor libro de fotografía del año, i aquí és on m’he quedat de pa torrat. El guardonat a la categoria internacional és en Thomas Mailaender. El llibre es titula ILLUSTRATED PEOPLE (Fig., 1) i ha estat editat per RVB Books. Thomas Mailaender ha col·locat negatius fotogràfics sobre la pell de diversos models, els a insolat amb llum ultraviolada (UV) i després ha fotografiat al subjecte amb la imatge “positiva” a la pell. No cal dir que la imatge positiva és la pell que no s’ha rostit amb la llum UV. Segons les explicacions, l’artista ha fotografiat els “rostits” abans que l’exposició al Sol dels respectius individus en fes desaparèixer els efectes.

Les imatges son díptics a doble plana (Fig., 2). En una pàgina hi ha una de les imatges de l’autor i a l’altre una altre extreta de l’arxiu Archive of Modern Conflict (AMC). L’AMC és un arxiu londinenc dedicat a recopilar objectes i documents, principalment fotografies, sobre conflictes armats. Suposo que la cosa va de com ens penetren les imatges de les guerres i bla, bla, bla… Per cert, l’arxiu AMC de Londres ha estat guardonat amb el premi a la Editorial destacada del año als mateixos premis de PHotoEspaña. Tot queda a casa, doncs.

ThomasMailaender_2pag

Figura 2. Dos díptics del llibre Illustrated People de Thomas Mailaender (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

Però el que em sorprèn no és això. L’artista té tot el dret a idear l’obra que vulgui o sigui capaç. Té també tot el dret a fer el discurs que cregui convenient. El jurat també té tot el dret a premiar el que li sembli. Finalment, els espectadors de l’obra tenim el dret de creure’ns o no el discurs i la potestat d’acceptar, rebutjar, criticar, lloar o passar pàgina en veure l’obra. També tindríem el dret a qüestionar en què s’utilitza el diner públic, però això donaria per un altre post. El que no estic tant segur de que hi hagi dret, és a rostir literalment persones vives per fer una dita obra d’art. Tampoc acabo de veure clar que una editorial com RVB Books accepti un treball amb aquests dubtes de salubritat pública sense més ni més. Finalment, no veig clar que el jurat d’uns premis com els atorgats per PHotoEspaña no tinguin cap reticència al respecte.

Fixeu-vos que no critico l’obra. Deu me’n guardi. No només per tal que no em saltin a la jugular els militants de la Internacional Papanatista, no. També per una simple qüestió de respecte i perquè, finalment, que a mi tot plegat em sembli una ximpleria, no té cap transcendència. Ni que ell la faci, la ximpleria, ni que a mi m’ho sembli. Ara que estem tant preocupats perquè hi ha nens que no només poden agafar la diftèria sinó que la poden transmetre, resulta que hi ha entitats, subvencionades amb diner públic, que atorguen premis a autors d’actes que es poden qualificar, com a mínim, d’irresponsables. Per no parlar dels models. Tots tenim debilitat pel nostre minut de glòria. Però deixar-se cremar la pell…

Estaran tant contents els models si d’aquí a uns anys els diagnostiquen un melanoma? Els pagarà la pena haver sortit en un llibre “d’autor” guardonat? Li demanaran responsabilitats a l’autor? Perquè posats a parlar de responsabilitats, qualsevol que vulgui fotografiar persones i exhibir les seves imatges sap que n’ha de tenir una autorització escrita. Ha signat en Thomas Mailaender algun document en que es faci responsable també dels possibles efectes en el futur? Ho ha demanat l’editorial? Tant se val, ja s’ho faran.

De fet, al final sempre hi ha alguna cosa que ens hi fa veure clar. Si us fixeu en l’enllaç a la pàgina de PHotoEspaña on es parla del premi, l’hipertext no contempla la utilització de la “ñ” espanyola a la paraula “año” i queda així: http://phe.es/es/noticias/1/noticias_phe/120/premios_photoespana_al_mejor_libro_de_fotografia_del_ano. Doncs això, “com el cul”.

Posted in Books, Photography, Photography News & Events, Thoughts on Photography | Tagged , , , , | 5 Comments