La Guia de Carrers de Girona

GuiaGirona_Portada

Figura 1. Portada de la Guia de Carrers de Girona editada per l’Ajuntament de la ciutat el 1985 (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

Fa uns dies un ex-alumne de la UPC em va enviar un correu per demanar-me dades sobre els meus inicis en fotografia a la ciutat de Girona. Per alguna raó les necessita per incloure-les en el seu Treball de Final de Grau que presentarà el proper mes de juny. En contestar-li, vaig haver de fer memòria d’aquells anys i em vingué a les mans la Guia de Carrers de Girona (Guia del Ciutadà) editada el 1985 per l’Ajuntament de la ciutat (Fig., 1). L’autor dels texts i recaptació de dades és en Joan Casanovas i els dibuixos i plànols son fets per la Maria Dolors Jofre. A la portada hi ha una imatge en color del monument a l’escultor gironí Fidel Aguilar del Parc de la Devesa. A la darrera pàgina de la guia, amb els crèdits, hi diu: Foto portada: Carles Mitjà. En Joan Casanovas, a qui jo havia deixat la tarja dos o tres anys abans oferint-li els meus serveis com a fotògraf, em trucà un matí per encarregar-me la imatge. Sense dir-me per a què la necessitava però per explicar-me el que volia, em va donar el catàleg d’una recent exposició del pintor Santiago Roca D. Costa i em mostrà la imatge d’un quadre on s’hi veia el monument a Fidel Aguilar a la Devesa (Fig., 2). “Vull un enquadrament com aquest”, em va dir. “Per quan ho necessites?”, li vaig preguntar. “Per avui mateix. Si pot ser en havent dinat, millor que a mitja tarda”. Jo li vaig contestar, “Home. Si necessites una diapositiva color, ja saps que a Girona no hi ha servei de revelatge i cal enviar-ho a Barcelona. Enviant-ho per recader, per avui no ens ho tindran”. Ell m’etzibà “Tu mateix. Fes el que calgui”.

FidelAguilar-SRocaDCosta

Figura 2. Reproducció d’un quadre del 1983 del pintor Santiago Roca D. Costa. El tema correspon al monument a l’escultor gironí Fidel Aguilar situat al Parc de la Devesa de Girona (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

Vaig tornar al pis per agafar la càmera i els trespeus i me’n vaig anar cap a la Devesa barrinant com devia estar la llum per fer la foto. Tenia una idea vaga de la posició del monument, però no era capaç de dir si a aquella hora, a mig matí, la posició del Sol seria l’adient. També pensava en com resoldria la qüestió del revelatge. En arribar-hi vaig poder comprovar que estava de sort i tot mirant el catàleg de Santiago Roca D. Costa vaig situar el trespeus amb la Mamiya C330 i l’objectiu de 80mm al damunt. Com que no podia esperar a exhaurir el rodet fent altres imatges, vaig disparar les dotze imatges en format 6x6cm tot fent bràqueting d’exposició per assegurar el tret. Mentre tant, ja havia decidit que la única solució era agafar el cotxe i anar-me’n a Barcelona per demanar un revelatge urgent. Donava per suposat que el “Tu mateix. Fes el que calgui” d’en Joan, incloïa les despeses extres.

Al Laboratori EGM em varen proposar un revelatge en dues hores amb una tarifa més elevada que l’estàndard. Així que mentre ells treballaven, jo vaig anar a fer un entrepà. De tornada a Girona, cap a quarts de cinc, li vaig lliurar la diapositiva a en Joan. Encara avui no sé quin era el motiu de les presses. Potser havia estat un oblit i la guia havia de sortit en data determinada. Potser havia estat una decisió de darrera hora. No ho sé. El que sí sé és que en Joan Casanovas em va saber agrair la resposta a la seva comanda amb més encàrrecs de les imatges per a la guia Cent Escultures als Carrers de Girona de Jaume Fabre i Girona entre quatre rius, del mateix autor. També Els Jardins del Barri Vell, de Jaume Fabre i Ramón Alberch. Conèixer en Ramón Alberch, en Narcís Jordi Aragó, l’Enric Marqués, en Jaume Fabre i molts d’altres em va donar feina i molt de coneixement. Coneixement de Girona i sobre tot de com cal escoltar i comprendre per ser capaç de fer imatges útils a unes necessitats predeterminades. Vet aquí com cinc anys de buscar feina de fotògraf amunt i avall es consoliden a partir d’una trucada i l’encàrrec de la imatge d’una escultura a partir de l’enquadrament d’un pintor.

Fins aquí l’anècdota personal. Parlem ara de la imatge. Si es compara la diapositiva presa el 1985 per l’encàrrec esmentat i el quadre de Santiago Roca D. Costa (Fig., 3), es veu prou clarament com tot i que el lloc és el mateix, l’aspecte general és força diferent. En primer lloc, el pintor va idealitzar en el seu quadre l’entorn enjardinat. També va suprimir la retolació del monument i la textura de la pedra. Finalment, va triar la llum difosa per il·luminar l’escena. El conjunt, al meu entendre, respira un aire intimista i proper i el fons vegetal fosc, projecta l’escultura de Fidel Aguilar endavant, cap a l’espectador.
La imatge que vaig prendre del monument el 1985 mostra un enjardinament més descuidat. Hi ha dos elements però, que allunyen la imatge de l’intimisme de Roca D. Costa. Per una banda, l’assolellament, la projecció d’ombres i el color fotogràfic. Per l’altre, un punt de vista més llunyà que distancia l’espectador de l’escultura. Per veure les diferències en les respectives distàncies d’observació, fixeu-vos en les fugues de les lloses de pedra que serveixen de base al monument. És ben clar doncs, que al marge de les necessàries diferències d’il·luminació i enjardinament, al 1985 no vaig saber respectar prou els aspectes formals del quadre que m’havien donat com a guia.

DonaFidelAguilarx3

Figura 3. Comparació dels respectius sectors central de les imatges del quadre de Santiago Roca D. Costa, a l’esquerra, la imatge de l’encàrrec de 1985, al centre i una imatge presa el present 2015, a la dreta. A les tres imatges s’ha respectat l’escala de la peanya vertical que sosté l’escultura de Fidel Aguilar (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

En una imatge presa aquest mateix 2015 durant un passeig per La Devesa, a la dreta de la Fig., 3, tot i que el tipus de llum i probablement l’hora del dia son força semblants als de la imatge presa el 1985, el punt de vista és més proper i per tant, recorda més el quadre de Roca D. Costa. En aquesta ocasió no tenia a ma la reproducció del quadre del pintor i per tant, la decisió sobre el punt de vista va ser purament intuïtiva. També es pot apreciar en aquesta imatge que l’enjardinament continua una mica descuidat i que durant aquests trenta anys l’escultura ha estat substituïda per una versió més petita. En aquesta ocasió, l’anàlisi que ens facilita la possibilitat de digitalitzar les imatges, ens permet ser conscients no només del pas del temps i els canvis que comporta, sinó també de la nostra pròpia evolució en termes de percepció visual.

Posted in Photographic Imaging, Photography, Thoughts on Photography | Tagged , , , , , | Leave a comment

HDR Personalizado en Adobe Photoshop

La compresión del rango dinámico de la escena para adecuarlo al de la cámara se puede conseguir mediante diferentes sistemas. El mercado ofrece un buen número de programas que permiten la fusión de varios fotogramas con diferentes niveles de exposición en una única imagen. También Adobe Photoshop (PS) incorpora una herramienta, Merge to HDR Pro, con la misma finalidad y la particularidad que puede hacerlo a partir de los archivos originales en formato raw.

A pesar de ello, unos y otros incorporan herramientas y ajustes diversos cuyo nombre y finalidad no siempre facilita la comprensión del efecto que producen en la imagen resultante. Por otra parte, los distintos niveles de Tone Mapping de algunos de estos programas derivan en imágenes con un aspecto que las califica como de estilo HDR. Estos mappings del tono suelen incorporar además filtros de mejora de la nitidez de borde, aumento del contraste local y cambios en la saturación del color, lo que a menudo resulta en una imagen difícil de procesar posteriormente sin la aparición de artefactos no deseados.

Si lo que se desea es simplemente la fusión de varios fotogramas con diferentes niveles de exposición en una sola imagen susceptible de ser procesada en la dirección que se crea más conveniente y sin otro contenido que los tonos procedentes de los distintos niveles de exposición, la solución es relativamente simple utilizando la capacidad de fusionar capas que permite un programa como Adobe Photoshop.

En el caso del ejemplo, se utilizará una imagen tomada con una Nikon D610 equipada con un objetivo de 55mm de longitud focal. La escena incorpora unos abedules de tronco muy claro sobre un fondo de bosque relativamente oscuro y nieve de primavera en la parte baja del encuadre. La luz lateral provoca un contraste de imagen algo excesivo para el rango dinámico de la cámara. La exposición con medición matricial da como resultado una nieve en el límite de la textura y unas sombras en el bosque sin textura. Aunque en sentido estricto, no hay pixeles saturados a valor de gris 255 ni pixeles de valor de gris 0, la edición posterior de la imagen resulta comprometida.

Para contrarrestar el problema, se toman tres fotogramas consecutivos mediante la herramienta de bracketing disponible en la cámara con la intención de fusionar una imagen en la que se mezclen los valores tonales de sombras, tonos medios y altas luces con textura plena. Con el Modo de Exposición en Prioridad a la Abertura y Medición Matricial, se ajusta el diafragma en función de la profundidad de campo necesaria y se sobre y subexpone un valor EV por encima y por debajo de la combinación de exposición sugerida por la medición matricial.

El escalado de bracketing se decide en función del rango dinámico de la escena medido con la función puntual del exposímetro de la cámara y del rango dinámico de la misma determinado previamente mediante la función de conversión opto-electrónica (OECF por sus iniciales en inglés). En el caso del ejemplo ya se ha comentado que el rango dinámico de la escena excede el de la cámara sólo por lo que respecta a la posibilidad de disponer de textura plena en sombras y altas luces. El histograma de la toma con la exposición de base no llega a los extremos de la gama tonal disponible (Fig., 1). Como ya se ha comentado, en el caso del ejemplo un bracketing de ±1EV asegura buena información de textura tanto en las sombras como en las luces.

ACR_3Files

Figura 1. Interfaz de usuario de Adobe Camera Raw con los tres archivos de imagen procedentes del bracketing de cámara. El archivo seleccionado es el correspondiente a la exposición sugerida por la Medición Matricial (hacer click en la imagen para observar una versión ampliada).

En la Fig., 1 se muestran los tres archivos abiertos en el plug in Adobe Camera Raw (ACR) de PS. El procesado de los tres archivos se realiza tomando como referencia el fotograma correspondiente a la toma básica derivada de la medición matricial. El archivo se procesa mediante un perfil previamente preparado y guardado con los siguientes ajustes:

  • Ajustes de exposición, tono y contraste a cero (0).
  • Mapa de transición de luminancia lineal.
  • Ninguna aplicación de mejora de nitidez de bordes.
  • Ninguna aplicación de filtro de reducción de ruido.
  • Corrección de aberración cromática lateral o transversal (TCA) desactivada.
  • Corrección de aberración de distorsión desactivada.

El objetivo utilizado se ha caracterizado previamente respecto de la presencia de TCA y distorsión y se ha comprobado que está libre de ambas. En el caso de que la caracterización muestre presencia de estas aberraciones, se ajustarían las herramientas disponibles en ACR para corregirlas en la medida de lo posible.

En este caso concreto, se han desplazado los cursores de Shadows y Black hasta el 50% de la escala disponible para evitar que algunos pixeles de la imagen tomen el valor de gris 0. Para ello se activa el triángulo superior izquierdo de la ventana del histograma y se desplazan los mencionados cursores hasta que ningún pixel de la imagen aparece marcado en azul. Una vez procesado este archivo de la exposición básica, se seleccionan los tres archivos mediante el botón disponible en el extremo superior izquierdo de la interfaz de usuario de ACR y se sincronizan los ajustes mediante el botón inmediatamente inferior.

Para proceder a la fusión de la información contenida en los tres archivos raw procesados de la forma descrita anteriormente, éstos deben disponerse como capas en un archivo con formato de Adobe Photoshop (.psd). Si se utiliza el programa Adobe Bridge para navegar hasta el directorio donde se encuentran los tres archivos y se seleccionan simultáneamente los mismos, se puede utilizar el comando Tools>Photoshop>Load Files into Photoshop Layers… (ver Fig. 2).

Bridge_APLayers

Figura 2. Interfaz de usuario de Adobe Bridge mostrando la activación del comando que permite abrir varios archivos en formato raw como capas de Photoshop (hacer click en la imagen para observar una versión ampliada).

Para facilitar el trabajo de fusión, la disposición de las capas en PS debe ser, de abajo a arriba:

  • Capa con la imagen obtenida mediante la exposición sugerida por la medición matricial. De esta capa se mantendrá la información de los pixeles correspondientes a los medios tonos.
  • Capa con la imagen subexpuesta. De esta capa se aprovechará la información de las altas luces.
  • Capa con la imagen sobreexpuesta. De ella se extraerá la información de las sombras.

A continuación se duplicará dos veces la capa correspondiente a la imagen con la exposición de base. A cada una de ellas por separado, se les aplicará el comando Image>Adjustments>Threshold… Al hacerlo, la capa correspondiente aparecerá binarizada por defecto a partir del valor de gris 128. La herramienta muestra una ventana con el histograma de luminosidad de la imagen y el cursor que determina el umbral de segmentación en el referido valor de gris 128. A una de las capas se le ajustará el umbral en el valor de gris 85 y a la otra en el 170. Nótese que los valores de gris 85 y 170 dividen en tres regiones equitativas a la gama de 8bit, de valor de gris 0 a valor de gris 255. Si el bracketing de cámara fuese de cinco exposiciones, dividiríamos la escala tonal en cinco regiones.

Con la herramienta de selección Magic Wand y el ajuste Contiguous desactivado, se seleccionará la zona negra de la capa ajustada con un umbral en el valor de gris 85. Con esta selección activa, se seleccionará la capa correspondiente a la sobreexposición y se creará en ella una Layer Mask mediante el botón de la parte inferior de la Layers Palette. De este modo, PS generará la Layer Mask manteniendo en valor de gris 255 (blanco) la región correspondiente a la selección. A continuación se seleccionará con Magic Wand la zona de pixeles blancos de la capa con el umbral en el valor de gris 170 y con esta selección activa se creará una Layer Mask en la capa correspondiente a la subexposición, creándose así la reserva automática de las altas luces para esta capa. El conjunto de capas y máscaras descrito se muestra en la Fig., 3.

LayersPalette

Figura 3. Paleta Capas en la que pueden apreciarse las capas con las tres exposiciones tomadas por la cámara, sus correspondientes Máscaras de Capa en las correspondientas a la sobre y subexposición, así como las capas duplicadas a partir de la exposición base y que se han utilizado para seleccionar las zonas correspondientes a las sombras y altas luces.

La imagen presenta ahora un aspecto plano, sin contraste y con predominancia de los tonos medios. Ello se verá reflejado en el histograma, que muestra una agrupación de columnas en la parte central de la escala tonal (ver la Fig., 4). En la comparativa de dicha Figura, a la izquierda se muestra el histograma de la exposición de base. Éste se extiende prácticamente hasta los dos extremos de la gama tonal.

Ello implica que en la zona de las sombras y en función del tipo de cámara que se emplee, no sólo no hay información de textura sino que puede aparecer algo de ruido. Este ruido, una vez procesada la imagen con las consiguientes modificaciones de contraste local que se consideren necesarias y la aplicación de filtros de mejora de visibilidad de bordes, puede ser perfectamente visible en una copia impresa en alta calidad. Por el contrario, la zona de las altas luces presenta las áreas correspondientes a la nieve con poca o ninguna información de textura.

Histograma3

Figura 4. Histogramas comparativos de la exposición de base (izquierda), exposición de base más la zona de altas luces subexpuesta (centro) y la mezcla anterior más la sobreexposición de las sombras (hacer click en la imagen para observar una versión ampliada).

Aunque es verdad que las sombras podrían aclararse mediante procesado, ello no haría más que evidenciar el ruido presente, lo que impedirá recuperar información de textura. En el caso de las altas luces, el procesado podrá convertir el valor de gris de los pixeles en el nivel que se desee, pero en ningún caso les conferirá la diversidad de valores propia de la textura. Por el contrario, los histogramas del centro y derecha de la misma Fig., 4 muestran como al mezclar las diferentes regiones de sombras, tonos medios y altas luces procedentes de las imágenes tomadas con el bracketing de exposición, se consigue un histograma centrado en los tonos medios. Esta nueva imagen se puede procesar en la dirección que se desee sin que aparezca ruido en las sombras ni se pierda información de textura en las altas luces.

De todos modos, una observación al 100% de ampliación en PS muestra artefactos en las fronteras de selección de las tres regiones en que se ha dividido la gama tonal. Para evitar este inconveniente, sólo debe aplicarse un ligero desenfoque a las dos máscaras de capa responsables de la fusión de las tres imágenes. En la Fig., 5 se muestra la comparación entre la imagen fusionada y el resultado de aplicar un desenfoque de diez unidades en la herramienta Feathers de la Properties Palette (Fig., 6) una vez se tiene activa la máscara de capa. La cantidad de desenfoque a aplicar dependerá del tipo de imagen y del número de pixeles de la misma. Aunque PS no informa sobre el filtrado aplicado ni del significado de las unidades del cursor de ajuste, la herramienta parece tratarse de un filtro pasa baja del tipo Gaussian Blur y las unidades del ajuste relacionadas con la Desviación Estándar de la distribución de Gauss.

FusioCapes2

Figura 5. A la izquierda se pueden observar los artefactos que se crean en los bordes selección de las diferentes capas implicadas. A la derecha, el resultado de desenfocar ligeramente las dos máscaras de capa con el sistema previsto en Photoshop y descrito en el texto (hacer click en la imagen para observar una versión ampliada).

Properties

Figura 6. Paleta Properties en la que se aprecia el ajuste del desenfoque de una de las máscaras de capa empleadas para fusionar las diferentes regiones tonales de la imagen.

Finalmente y a partir de la imagen fusionada, sólo queda procesarla ajustando el contraste y el color con los métodos habituales y en la dirección que se considere conveniente. En la Fig., 7 se muestra una versión editada en este sentido. En ella, una vez ampliada al 100%, se puede observar la riqueza tonal de la imagen, desde los brillos especulares de los cristales de la nieve  hasta las sombras con textura plena en el tronco.

El método permite también grabar toda la secuencia de operaciones en PS en una Acción que una vez guardada, estará disponible para ser utilizada cada vez que se deba proceder a una fusión de imágenes de este tipo. Si la grabación de la Acción prevé la conservación de todas las capas generadas, no será ningún inconveniente ajustar de forma personalizada el desenfoque que se aplique a cada máscara de capa.

El sistema no pretende entrar en competencia con las herramientas específicas disponibles tanto en PS como en otros programas, pero sí confiere un alto grado de control sobre el tipo de información que se aproveche de cada fotograma y permite disponer de una imagen fusionada menos proclive a la aparición de artefactos durante el procesado posterior. En cualquier caso, es un buen recurso para aquellos casos en los que las herramientas específicas no proporcionen el resultado esperado.

MulleresBedolls_HDR_sector100%

Figura 7. Sector de la parte inferior de la imagen en la que puede observarse la riqueza tonal de la misma, con los brillos especulares de los cristales de la nieve junto a sombras en el tronco con textura plena (hacer click en la imagen para observar una ampliación del sector mostrado al 100%).

Posted in Photography, Photography Technique | Tagged , , , | 2 Comments

Mirar-se al Mirall

Diego_Velazquez_VenusAtHerMirror
“Diego Velázquez – Venus at her Mirror” by Diego Velázquez. The National Gallery, London. Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons (click on the image for a larger view). http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Venus_at_her_Mirror.jpg#/media/File:Diego_Vel%C3%A1zquez_-_Venus_at_her_Mirror.jpg

El passat cap de setmana es va celebrar a Lleida un altre acte d’afirmació de la voluntat del poble català de separar-se d’Espanya. A demés d’aplaudir les diverses intervencions, els assistents/es varen ser convocats a una nova prova de fermesa independentista. Aquesta vegada s’ha d’emplenar l’Avinguda de la Meridiana de Barcelona l’onze de setembre per refermar el 10 eixos clau del nou país.

Molt bé. Un altre acte festiu entretingut per aquells que desitgen la independència. Una altre ocasió de comptar assistents i remenar xifres en clau d’hipòtesi sense cap suport electoral que hi doni validesa democràtica. El que s’anomena “seguir fent bullir l’olla”. I tot sigui dit de passada, jugant amb els legítims anhels de molts independentistes. Tots aquests actes estarien molt bé si en lloc d’estar organitzats i promoguts per l’anomenada Societat Civil, formessin part del suport a un programa electoral d’una o més forces polítiques clarament independentistes. En lloc de donar tantes voltes a si el caràcter de les eleccions és plebiscitari o no, no es podria dir que es vol la independència i ja està? Que si sobirania, que si naps, que si cols. Ai! Quan els partits no es signifiquen, que tremolin els creguts. Potser veuran el Regne dels Cels però mentre tant, els prendran ben bé el pèl.

En aquest context, sembla que Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana i les CUP son els únics partits que a hores d’ara donen suport a l’anomenat Full de Ruta que confereix caràcter plebiscitari a les properes eleccions autonòmiques del 27 de setembre. Unió Democràtica de Catalunya ho decidirà al juny i els altres no han estat convidats a formar-ne part. Tot i que en paraules dels components de l’acord, s’hi poden afegir quan ho desitgin. Aquest acord, amb la composició parlamentària actual, no suma el mínim necessari, amb la legislació vigent, ni per a la reforma de l’Estatut. No sembla doncs gaire lògic que hagués de servir, en cas d’assolir la majoria, per proclamar la independència. I aquí no em serveix allò de que no tenim una llei electoral que digui quina és la majoria qualificada per fer-ho. Perquè si el desig independentista s’ha d’acollir a aquest subterfugi, només fa palesa la seva debilitat.

Tot plegat, com ja he dit altres vegades, és conseqüència de començar la casa per la teulada. Aquest “començar la casa per la teulada” no tindria altre culpa que la improvisació si fos feta de bona fe. Però les coses no sembla que vagin per aquí. A La Vanguardia d’avui, l’Antoni Puigvert apel·la a la virtualitat de l’anomenat Procés i pregunta per un possible Pla B en cas “que les coses no es converteixin en reals”. També insinua que potser hi ha “un tapat” a Convergència pel cas que el Procés no assoleixi els mínims necessaris per garantir la seva continuïtat. Un salvador de la desfeta i nou interlocutor amb el poder de l’Estat. Tenint en compte la procedència i la trajectòria de la formació dita nacionalista, no seria res d’estrany. Per altre banda i encara que no en tinguem cap confirmació, hom pot suposar que l’Antoni Puigvert no té perquè inventar-s’ho.

De totes maneres i en la meva opinió, la qüestió del Pla B no és menor. Amb “tapat” de Convergència Democràtica o sense, un Pla B hauria de garantir una igualtat d’oportunitats PER A TOTS els ciutadans de Catalunya, independentistes o no, després d’un resultat electoral fallit en termes plebiscitaris. Veient les reaccions del Govern de l’Estat davant de l’anomenat “problema catalán”, no resulta agosarat preveure un període de càstig i repressió cap a una Catalunya real que no donés suport a la tesi independentista. Això sí, sempre “dentro de los cauces democràticos que nos hemos concedido desde la transición”.

I això seria allò que diuen de “cornuts i pagar el beure”. A demés de ser dels pocs que no ens hem deixat enlluernar, lícitament o no, pels cants de sirena de l’Artur Mas i companyia, a demés del que ens està suposant en termes de burletes innocents o agressions no tant innocents en alguns casos, a demés de veure com passa el temps sense que es faci res per acarar els problemes de justícia social que no entenen de tàctiques polítiques, a demés de tot plegat, encara ens pot tocar el rebre només perquè estem empadronats en un determinat territori.

Perquè senyors, mentre nosaltres tanquem dos museus al recinte de la Ciutadella perquè estem decidint com i quan els farem de bell nou al Fòrum, al centre d’Europa hi ha museus en els que el radiadors de la calefacció tenen més de seixanta anys i segueixen funcionant i mantenint una temperatura interior confortable mentre a fora fa un fred que pela. Per què? Doncs perquè els van fer de bona qualitat i els han mantingut de forma adient. Mentre aquí fem trens que van buits, allà els trens van plens i a l’hora. Només dos senzills però eloqüents exemples de països econòmicament més forts que nosaltres. Res que es pugui resoldre amb la independència. O si més no, només amb la independència. Cal mirar-se al mirall i ser capaços de veure-hi la realitat. Per mirall, posem-hi les compareixences a la Comissió sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política al Parlament de Catalunya. Fixem-nos en els que hi compareixen i en els parlamentaris que representa que ens representen. Mirem-nos al mirall i si som capaços de resistir la imatge que hi veiem, desprès podrem fer volar coloms i somiar futurs idíl·lics.

Posted in Life & People | Tagged , , , , , , , , , | Leave a comment

Vist i No Vist

Divendres passat, com molta gent, estàvem disposats a contemplar l’eclipsi de Sol que tant s’havia anunciat. També hi havia l’incentiu de provar de fer alguns experiments amb forats i càmeres estenopeiques per enregistrar la imatge del Sol obstruïda per l’ombra de la Lluna. Doncs segons les informacions disponibles, tot plegat ho haurem d’ajornar fins el 2026, any en que es tornarà a produir un eclipsi de característiques similars i visible a la nostra latitud. A Estada, comarca del Somontano de Barbastro de la província de Huesca, els núvols només varen deixar entreveure el fenomen de forma escadussera i en moments comptats. A la imatge, tres dels pocs moments en que la imatge de Sol es va fer visible a través dels núvols.

Eclipsi2015_0928_0951_1023
Imatges preses des del poble d’Estada, a la comarca del Somontano de Barbastro de la província de Huesca. Coordenades del punt d’observació: Latitud 42º 4’N, Longitud 0º 14’E. Al peu de cada imatge s’indica la hora legal de la presa (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

Les tres imatges han estat preses amb una càmera Nikon D610 equipada amb un objectiu Nikkor 135mm f/2.8 i un duplicador de la longitud focal. L’objectiu muntava un filtre de densitat neutre ND400. A causa de la difusió de la llum provocada pels núvols, la nitidesa de les imatges és menor que la que s’aconseguiria en un dia fred i clar.

Posted in Nature & Mountain, Photography, Photography Technique | Tagged , , , , , , , , , , , | Leave a comment

Pyrenades 2015

Cartell_Pyrenades2015Del proper 28 de Març al 3 d’Abril, el PyrenMuseu de Salardú organitza la Vª Edició de Pyrenades, un festival amb un conjunt d’activitats per a tots els gustos i edats amb el nexe comú del pirineisme. Com es cita al seu web:

  • Pyrenades és un festival al bell mig dels Pirineus.
  • Pyrenades són unes jornades sobre pirineisme.
  • Pyrenades és una manera de passar la Setmana Santa amb la família i els amics, en contacte amb una natura excepcional i gaudint d’un ampli programa gratuït d’activitats que et deixaran un record inoblidable de les vacances.

A tall de presentació, Jordi Camins pronunciarà la conferència Glaceres, efectes del canvi climàtic. Manel Rocher, director de Pyrenades i Ivó Vinuesa, presentaran el documental Making On que commemora els cinquanta anys de l’estació d’esquí de Baqueira. El festival presenta altres conferències a demés d’excursions, passejades, concerts, la Vª Mostra de Cinema de Muntanya a la Sala del PyrenMuseu i moltes més activitats que podeu consultar al Programa de Pyrenades 2015.

Posted in Life & People, Nature & Mountain | Tagged , , , , , , , , , , , | Leave a comment