Aquí tenim un bon exemple de les possibilitats de la unió de diferents parts d’una sèrie d’imatges preses per tal de cobrir la profunditat de camp necessària sense recórrer a la profunditat de camp per tancament del diafragma.
http://prometheus.med.utah.edu/~bwjones/2009/03/focus-stacking/
Les apertures reduïdes, a banda de que a determinats augments no proporcionen la profunditat de camp necessària, fan que els efectes de la difracció es manifestin degradant la qualitat general de les imatges. L’enfocament parcial a apertures més obertes i la unió posterior per processament de les imatges obtingudes, poden resoldre problemes de difícil solució per altres mètodes.
Bon article… Lo comparto!
Gràcies, Jaume!
Carles, hoy me he enterado de esto: http://www.lytro.com/science_inside
tu que opinas?
Yo conocía las cámaras plenopticas o light field cameras para aplicaciones científicas. Hay un artículo de Adobe (2003 http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.104.213&rep=rep1&type=pdf) en la que se explican algunas aplicaciones. No conocía este caso pero lo que más me sorprende es que ofrecen reservas de cámara y no aparece ninguna para valorar de qué se trata.
tendremos que esperar a ver de que se trata..parece interesante, pero yo de momento prefiero el bokeh de mi 50mm 1.2 🙂
bueno, pues hoy me he enterado que ya han lanzado la lytro y estará en el mercado en el 2012.
https://www.lytro.com/camera