Grau en Fotografia


World's oldest known photograph, by Nicéphore Niépce, 1825
Earliest known surviving heliographic engraving, 1825, printed from a metal plate made by Joseph Nicéphore Niépce with his “heliographic process”.[7] The plate was exposed under an ordinary engraving and copied it by photographic means. This was a step towards the first permanent photograph from nature taken with a camera obscura, in 1826. Attribution: By Nicéphore Niépce (1765-1833) (Bibliothèque Nationale de France) [Public domain], via Wikimedia Commons.

Setembre de 1994. La setmana després de la Mercé. Si fa no fa, vint anys. Inici de les classes a l’Escola de Fotografia de la Fundació Politècnica de Catalunya (EFFPC). Els records poden ser bons o dolents. Bon record perquè significà l’inici del primer títol de Fotografia de nivell universitari de l’Estat. Encara que cent-cinquanta i escaig anys més tard que a Anglaterra, al Polytechnic of Central London, mai és prou tard per engrescar-se en un projecte apassionant. Bon record perquè vàrem aconseguir que Henri Cartier Bresson, sí, sí, el Cartier Bresson del “moment decisiu”, acceptés de fer una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i pronunciar un discurs inaugural de benvinguda a la nova escola. Finalment, la malaltia que acabà amb la seva vida no li permeté de ser físicament a l’acte i fou la seva filla, Mélanie, qui el substituí. Bon record perquè l’inici d’un projecte i els reptes que pressuposa et fan sentir viu. Bon record del pas a l’actual Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), amb millora d’instal·lacions i on les possibilitats d’avançar en els reptes que la digitalització imposava semblaven poder materialitzar-se en conjunt amb el Grau en Multimèdia. Bon record perquè finalment i desprès d’una bona colla d’anys, el Graduat en Fotografia, títol propi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb rang de Diplomatura, passà a ser el Grau en Fotografia i Creació Digital, títol oficial de la UPC amb el rang superior de les antigues llicenciatures. Bon record perquè la creació del Laboratori de Qualitat de la Imatge ha donat visibilitat al Grau i feina a alguns bons alumnes en llocs de responsabilitat. Podria utilitzar aquí una falsa modèstia, però me’n sento orgullós i no veig perquè me’n haig d’amagar.

Per altre banda, el record esdevé un mal record quan penso en la incomprensió d’una bona part de la “família” fotogràfica d’aquells primers anys. Mal record perquè aquesta “família” feu el que pogué i més per boicotejar el projecte. Des de fora, amb una certa legitimitat per la competència que representàvem, i des de dins, amb una gran dosi de cinisme i manca d’honestedat. Amb professors despotricant del projecte davant dels alumnes en lloc de mirar d’afegir el seu esforç en millorar-lo i corregir les seves inevitables mancances. Mal record perquè puc estar d’acord en que el projecte no fos el que ells haurien tirat endavant, però mai varen saber veure ni participar de la importància del moment. Mal record perquè els aleshores responsables del projecte potser no vàrem saber triar el gra de la palla i una certa mediocritat s’acabà instal·lant. Mal record per una convivència dífícil amb els responsables del Grau en Multimèdia. Mal record perquè el Grau ha anat perdent nombre d’alumnes i això només pot significar que, malgrat les dificultats per les que passen les universitats i la Fotografia en particular, no hem sabut donar resposta a aquests canvis. El canvi sempre és un repte. No n’hi ha prou amb tenir bones idees o propostes de canvi en positiu si no es saben canalitzar cap els responsables i convèncer de la necessitat de canvi.

Tot plegat doncs, bons i mals records. Com passa sempre amb tot. La perfecció només serveix per perseguir-la i cal saber que només en no aconseguir-la som capaços de millorar. Avui, en adonar-me d’aquests vint anys hi ha molts més records bons que dolents. Ha estat més o menys un terç de la meva vida. Viscuda amb passió per la Fotografia i per l’Escola. També hi ha però una certa tristor. No he estat mai partidari de grans festes ni actes triomfals, però alguna celebració, per petita que sigui, es mereix un projecte únic a l’Estat en relació a la Fotografia. M’agradaria pensar que hi ha algú entre els que encara hi treballen amb ganes de celebrar-ho. M’agradaria pensar que hi ha algun/a alumne/a que se sent orgullós/a de ser l’hereu/eva d’aquesta tradició de vint anys. No ho vaig escriure abans de l’aniversari, a finals del mes passat, per no condicionar ningú. De fet, per raons que desconec, no es varen celebrar ni els primer cinc anys ni els deu, tot i que recordo haver-ho proposat. Si ara els vint anys passen de llarg, quedaran els vint-i-cinc. Més enllà, espero estar engrescat en prou coses com perquè només em quedin els bons records i la tristor d’avui sigui tant sols una boira llunyana. Mentre tant, demà dissabte, faré un bon dinar a la salut del Grau en Fotografia.

4 Replies to “Grau en Fotografia”

  1. Per molts anys en aquest aniversari de l’escola en que hi has tingut tan a veure!!
    No sabia això dels mals records, però ja em quadra perquè hi he col·laborat des del principi i sempre amb un grau de desconcert. De fet, ja vaig anar a les reunions prèvies a la constitució de l’escola de Fotografia del costat de la d’Òptica. I vaig impartir diversos temes els primers anys i després també, de forma intermitent, al CITM.
    Sovint m’he trobat amb decisions que ara no és moment d’analitzar aquí, però sí diré que sovint m’han resultat sorprenents. Per exemple, l’última etapa de la meva participació va començar a partir d’una proposta seriosa i ben feta per part precisament d’en Carles, i en ella he fet classes presencials i online de diverses especialitats i amb complicitat per part dels alumnes (reflectit a les enquestes de valoració), però de cop, sense més explicacions, el curs passat……
    …..el curs passat res.
    ¿Perquè? Misteri.
    Silenci administratiu.
    Esperarem la propera etapa, si és que n’hi ha. Qui ho sap? Sempre és molest aquest silenci, però en fi, m’agraden les pel·lícules d’intriga i suspens…. 🙂

    1. Gràcies per les teves paraules Albert. Com molt bé dius, ara no és el moment de parlar de mals records. Tot i que la vida ens ensenya que tot té moltes cares. Només ens cal ponderar el dolent potenciant el més bo. Celebro que t’ho prenguis amb humor.

  2. Des de sempre he llegit llibres de fotografia. He anat a associacions on compartir informació, etc. Per això quan va sortir aquest títol oficial vaig pensar que hi trobaria tot allò que havia estat buscant durant molts anys. La qualitat d’una escola no sols ve donada pels professors sinó per la motivació y bon fer dels seus alumnes. Cada dia es fa més difícil trobar gent que sàpiga de que parla quan es tracta de fotografia i tinc que dir que aquí al CTIM ho vaig trobar en certa mesura. Crec que tots parlàvem el mateix llenguatge i espero que aquest ambient segueixi per molts anys. Molts dels alumnes de l’escola son gent molt vàlida, agradable i plena de motivacions. Malgrat tot la crisi y la fotografia digital han fet que aquesta es converteixi en una mena de germaneta pobra. La fotografia ha perdut tot el valor que tenia abans. Tothom és fotògraf si te un mòbil a les mans i la veritat es que els mòbils cada vegada son més bons fent fotos. Tot plegat acaba sent massa tecnologic.
    Quan en el meu treball fi de carrera vaig veure que en el tribunal hi havia gent que jo admirava, que havien sigut alguns d’ells alumnes igual que jo, que havien fet treballs de investigació i que estimaven la fotografia igual que jo…. Mai no havia estat més tranquil, perquè parlaríem el mateix llenguatge. Tots es van sorprendre a on jo m’havia sorprès en el meu treball i sabia que el seu valor tindria una nota moral afegida. Hem van proposar ampliacions del treball que jo m’havia plantejat, però sempre amb esperit constructiu no destructiu aportant informació. Tots sabien de que parlaven i com parlaven. Tots volíem saber més. El meu respecte era tan gran com el seu envers a mi. Crec que això és el que ha de ser una bona escola de fotografia. Respecte, treball per part de tots, investigació, recerca i passió per la fotografia. Espero que per molts anys així sigui. Evidentment que aquestes qualitats (respecte, treball, investigació i passió) eren també ven teves Carles. Espero que segueixin amb tu per sempre.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s