Ahir varem fer una visita llampec a Madrid per veure l’exposició d’Alvin Langdon Coburn a les sales de la Fundación MAPFRE del Paseo de Recoletos de Madrid. La mostra, oberta fins el proper diumenge 8 de Febrer, és un bon recorregut per l’obra del fotògraf, 180 còpies de les que la majoria son d’època. Dels inicis pictorialistes a les vortografies.
Obres molt conegudes de l’autor al costat d’altres menys publicades. Alguna picada d’ullet a l’espectador, com la dels títols dels respectius retrats de l’escultor August Rodin i del “pensador” George Bernard Shaw. Un recorregut visual organitzat de forma aproximadament cronològica on s’hi pot veure també l’interès per les diferents tècniques de positivat disponibles a l’època. Còpies al carbó, gomes bicromatades, platinotípies, fotogravats i alguna còpia argèntica ens mostren la preocupació de l’autor per fer confluir les propietats del sistema de còpia a les necessitats expressives de la imatge.
Al meu entendre, exposició imprescindible per aquells que vulguin anar un pas més enllà de la simple i sovint tòpica “veneració” dels anomenats processos antics. No es pot discutir la importància dels processos, de tots, incloent-hi l’actual fotografia digital. Per la importància històrica que tenen o que tindran en el futur, per l’interès en el coneixement del que ha fet possible l’evolució de la imatge fotogràfica. Perquè ens permeten tenir un punt de partida quan ens proposem evolucionar i millorar els sistemes i tècniques. Per mil i una raons. Però les imatges son la fita. Les imatges que en surten al final son el que justifica el procés sovint llarg i ple d’entrebancs de posar a punt una nova tècnica. A l’exposició de Coburn, cent-vuitanta raons que justifiquen aquests esforços.
Carles Mitjà - ASIS/FRPS 