PHE15


Sempre hi ha hagut coses que no he entès i soc conscient de que sempre n’hi haurà. No soc savi i per altre banda, hi ha tantes coses per saber, que una vida no dona per gaire. Tot i això, hi ha vegades que em resisteixo a pensar que no comprendre determinades coses tingui a veure amb la meva capacitat intel·lectual.

ThomasMailaender_Titol
Figura 1. Pàgina de títol del llibre Illustrated People de Thomas Mailaender (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

Mirant aquí i allà a veure què ens porta l’estiu, com cada any per aquestes dates, he anat a parar a PHotoEspaña (PHE15). A veure que hi ha aquest any? A banda de les exposicions, de les que no se’n pot dir res si no las has vist, hi ha també els Premios PHotoEspaña al mejor libro de fotografía del año, i aquí és on m’he quedat de pa torrat. El guardonat a la categoria internacional és en Thomas Mailaender. El llibre es titula ILLUSTRATED PEOPLE (Fig., 1) i ha estat editat per RVB Books. Thomas Mailaender ha col·locat negatius fotogràfics sobre la pell de diversos models, els a insolat amb llum ultraviolada (UV) i després ha fotografiat al subjecte amb la imatge “positiva” a la pell. No cal dir que la imatge positiva és la pell que no s’ha rostit amb la llum UV. Segons les explicacions, l’artista ha fotografiat els “rostits” abans que l’exposició al Sol dels respectius individus en fes desaparèixer els efectes.

Les imatges son díptics a doble plana (Fig., 2). En una pàgina hi ha una de les imatges de l’autor i a l’altre una altre extreta de l’arxiu Archive of Modern Conflict (AMC). L’AMC és un arxiu londinenc dedicat a recopilar objectes i documents, principalment fotografies, sobre conflictes armats. Suposo que la cosa va de com ens penetren les imatges de les guerres i bla, bla, bla… Per cert, l’arxiu AMC de Londres ha estat guardonat amb el premi a la Editorial destacada del año als mateixos premis de PHotoEspaña. Tot queda a casa, doncs.

ThomasMailaender_2pag
Figura 2. Dos díptics del llibre Illustrated People de Thomas Mailaender (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada).

Però el que em sorprèn no és això. L’artista té tot el dret a idear l’obra que vulgui o sigui capaç. Té també tot el dret a fer el discurs que cregui convenient. El jurat també té tot el dret a premiar el que li sembli. Finalment, els espectadors de l’obra tenim el dret de creure’ns o no el discurs i la potestat d’acceptar, rebutjar, criticar, lloar o passar pàgina en veure l’obra. També tindríem el dret a qüestionar en què s’utilitza el diner públic, però això donaria per un altre post. El que no estic tant segur de que hi hagi dret, és a rostir literalment persones vives per fer una dita obra d’art. Tampoc acabo de veure clar que una editorial com RVB Books accepti un treball amb aquests dubtes de salubritat pública sense més ni més. Finalment, no veig clar que el jurat d’uns premis com els atorgats per PHotoEspaña no tinguin cap reticència al respecte.

Fixeu-vos que no critico l’obra. Deu me’n guardi. No només per tal que no em saltin a la jugular els militants de la Internacional Papanatista, no. També per una simple qüestió de respecte i perquè, finalment, que a mi tot plegat em sembli una ximpleria, no té cap transcendència. Ni que ell la faci, la ximpleria, ni que a mi m’ho sembli. Ara que estem tant preocupats perquè hi ha nens que no només poden agafar la diftèria sinó que la poden transmetre, resulta que hi ha entitats, subvencionades amb diner públic, que atorguen premis a autors d’actes que es poden qualificar, com a mínim, d’irresponsables. Per no parlar dels models. Tots tenim debilitat pel nostre minut de glòria. Però deixar-se cremar la pell…

Estaran tant contents els models si d’aquí a uns anys els diagnostiquen un melanoma? Els pagarà la pena haver sortit en un llibre “d’autor” guardonat? Li demanaran responsabilitats a l’autor? Perquè posats a parlar de responsabilitats, qualsevol que vulgui fotografiar persones i exhibir les seves imatges sap que n’ha de tenir una autorització escrita. Ha signat en Thomas Mailaender algun document en que es faci responsable també dels possibles efectes en el futur? Ho ha demanat l’editorial? Tant se val, ja s’ho faran.

De fet, al final sempre hi ha alguna cosa que ens hi fa veure clar. Si us fixeu en l’enllaç a la pàgina de PHotoEspaña on es parla del premi, l’hipertext no contempla la utilització de la “ñ” espanyola a la paraula “año” i queda així: http://phe.es/es/noticias/1/noticias_phe/120/premios_photoespana_al_mejor_libro_de_fotografia_del_ano. Doncs això, “com el cul”.

5 Replies to “PHE15”

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s