Per a tots aquells que no tinguin clar qui era Oriol Maspons i fa dies que llegeixen un munt de tonteries desprès de la seva mort. Ai…, el periodisme d’estiu!
La palma l’estimat Oriol Maspons i plaf, passa el que havia de passar: “muere el fotógrafo de la gauche divine”. Uns collons, estimats (fuck off, my dear). El periodisme té un problema i no és ni internet ni els diaris de paper, sino els empresaris que contracten crios per fer feines de grans. El resultat són diaris i websites informatius fets per crios que no interessen els crios perquè la canalla s’entretèn amb coses més divertides. Això no és un repàs als periodistes joves sino als empresaris vells, que s’entengui bé. Però el cas és que les redaccions dels mitjans estan formades avui per persones que quan mor Oriol Maspons recorden les fotos guapes de l’època de Bocaccio i les dels reportatges que feia amb el Luis Cantero. Però Oriol Maspons era, ai, el pare de la fotografia moderna contemporània de Catalunya, en el camp del fotoperiodisme, la foto d’estudi…
View original post 909 more words
Carles Mitjà - ASIS/FRPS 