El paisatge urbà, entès com el conjunt d’elements que configuren les ciutats o àrees urbanitzades, és distintiu de països, cultures i també de ciutats. A la imatge panoràmica de l’inici d’aquest post hi podeu veure un seguit d’elements que composen el que anomenem paisatge urbà. En aquest cas, es tracta del mobiliari urbà que podem trobar a molts indrets de les ciutats nord-americanes. La imatge va ser presa el 1999 al sector de Greenpoint del barri de Brooklyn a New York; la conversió a blanc i negre de l’escenari posa en evidència el “actors”, els dispensadors de premsa, la boca d’incendis i les pilones protectores, el post indicador d’alguna cosa que no sabem, el fanal, el parquímetre i un tub en colze de ventilació dels soterrànis.
Un d’aquests elements del paisatge urbà que podem trobar arreu és el conjunt d’accessos preparats per facilitar la feina dels bombers en l’extinció d’incendis a la ciutat. A molts llocs de la ciutat podem veure tapadores metàliques al terre o a les façanes dels edificis amb rètols del tipus “Bombers”, “Sapeurs-Pompiers”, “Feuerwher”, “Uso Exclusivo Bomberos” i d’altres que indiquen que darrera la tapadora hi ha connexions de subministrament d’aigua amb pressió suficient per extingir incendis. També podem veure, en cantonades i voreres, els artilugis anomenats hidrants o “boques d’incendi” on s’hi poden connectar mànegues per extingir l’incendi o subministrar aigua als vehicles dels bombers.
A les ciutats dels Estats Units, la xarxa de subministrament d’aigua exclusivament dedicada a l’extinció d’incendis és especialment visible fins al punt de formar part essencial del paisatge urbà d’aquestes ciutats. Els hidrants a les cantonades dels carrers de New York, San Francisco o Los Angeles, han esta presents en multitud d’escenes de les pel·lícules de Hollywood. Per altre banda, les escales d’escapament o emergència instal·lades fins i tot a les façanes dels edificis de segons quins barris, han estat també part important del decorat d’escenes de pel·lícula. Un bon exemple el tenim a West Side Story de Robert Wise y Jerome Robbins on les escales son l’escenari d’algunes seqüències i formen part del cartell de la pel·lícula.
Hi ha un altre element destinat a facilitar les tasques d’extinció als bombers de les ciutats nordamericanes que tot i passar desapercebut en general, és prou evident a peu de vianant. Son les boques d’alimentació dels sistemes de “automatic sprinkler” (ruixadors automàtics) i de la xarxa seca de subministrament d’aigua d’extinció (dry standpipe).
Aquestes boques s’instal·len per normativa en edificis de més de 23m d’alçada. En cas d’incendi de les plantes superiors d’aquests edificis, els bombers no estableixen línies de mànega des del carrer. En aquests casos, com que l’edifici disposa d’una xarxa de canonades “seques” i protegides de l’escalfor de l’incendi que pugui afectar l’estructura de l’edifici, és possible injectar-hi aigua a pressió des del camió bomba a peu de carrer. Els bombers transporten trams de mànega cap a les plantes de l’incendi que connecten a la xarxa alimentada des del carrer pel camió o camions.
Els avantatges del sistema son prou evidents:
– No cal mantenir xarxes d’aigua pressuritzada a les canonades amb el risc inherent de fugues i les conseqüents necessitats de manteniment.
– No hi ha possibilitat de que l’aigua es congeli si les temperatures son prou baixes, doncs les canonades son buides fins l’arribada dels bombers.
– No cal establir ni esmerçar un temps valuós en estendre línies de mànega des del carrer on son els vehicles amb les dificultats de maniobrabilitat que això comporta.
– Les escales i accessos a l’edifici romanen lliures per facilitar les tasques d’evacuació si és necessari.
La galeria d’imatges mostra el subjecte fotogràfic que he triat en aquesta ocasió i que no son més que nou d’aquestes boques de canonada seca per injectar-hi aigua des del carrer en cas d’incendi. Les nou imatges han estat preses en menys d’una hora en un entorn de quatre blocs d’edificis al Down Town de San Francisco. Com podeu veure, n’hi ha de tots els tipus i colors, velles, noves, inserides després de la construcció de l’edifici, mig dissimulades o lluents i esculturals.
Carles Mitjà - ASIS/FRPS 
Thats an all ’round good blog.