De l’arxiu RAW a la imatge final


En aquest post discutiré alguns dels criteris que utilitzo en el processament de les imatges captades amb la càmera a partir d’arxius en format raw. Per fer-ho, utilitzaré la imatge que il·lustra l’anterior post Sant Maurici. Tots els suggeriments que es presenten son una opció personal fruit de treball de recerca, d’experiència i de preferències personals que en cap cas pretenen erigir-se en dogmes d’obligat acompliment, encara que poden ser un bon punt de partida per experimentar altres vies de treball o decidir finalment, per què no?, no fer-ne ni cas.

La imatge es va prendre amb una càmera Nikon D700 equipada amb un objectiu Nikkor 24mm f/2,8 Nº de Sèrie 339236 que, segons la informació disponible a http://www.photosynthesis.co.nz/nikon/serialno.html, es correspon amb les unitats fabricades entre 1971 i 1972. Com és lògic en objectius d’aquesta època, no hi ha cap possibilitat d’utilitzar el sistema AF (autofocus) de les càmeres actuals.

No obstant això, la D700 permet programar l’obertura màxima de l’objectiu en la base de dades del firmware de la càmera de forma que la informació del valor del diafragma apareix en el visor en funció de la posició de l’anell de diafragmes que hom regula manualment. Enfocant també manualment, es poden fer servir les zones d’enfocament disponibles al visor i el llum verd d’indicació d’enfocament correcte segons el criteri de detecció de fase del sistema AF de la càmera.

Per treball sense una pressa extrema, la combinació és doncs, prou efectiva. En no disposar de trespeus, es va fer una única presa amb la combinació d’exposició proporcionada per la mesura matricial, que també es troba disponible amb aquest tipus d’objectius per els cossos de càmera més recents de Nikon.

La zona d’enfocament es va fixar al pi jove de l’esquerra de l’enquadrament. Encara que amb la mida dels fotorreceptors de la D700, es pot treballar sense problemes derivats de la difracció a f/16, mínima obertura de l’objectiu, la imatge es va prendre a f/11 per tal de disposar d’un temps d’exposició prou segur per evitar moviment en disparar subjectant la càmera amb la ma (1/160s). Això equival a situar la marca d’enfocament de l’objectiu a 1,5m; amb aquesta combinació, l’escala de l’objectiu indica una profunditat de camp entre 0,8m i infinit per un diafragma de f/11, suficient per l’enquadrament desitjat. Òbviament, aquests raonaments i ajustatges no es poden fer amb un objectiu actual perquè no incorporen, en general, escales de profunditat de camp.

El criteri de seleccionar un diafragma que permeti un temps d’exposició de 1/160s, que pot semblar una mica exagerat tenint en compte la longitud focal de l’objectiu, obeeix a dues qüestions:

  • La càmera es subjecte a ma en un descans durant una travessa per terreny al voltant de 2000m sobre el nivell del mar amb la pulsació accelerada que això comporta, al menys per a la meva forma física. Les possibilitats de subjectar la càmera amb fermesa es veuen doncs, compromeses i cal assegurar que no es mourà ja que no es disposa de trespeus.  A més a més, en un enquadrament vertical és més difícil subjectar la càmera amb seguretat.
  • L’enquadrament inclou primers termes força propers a la càmera i prou importants en la composició, com el pi jove. En aquestes condicions i per aquestes parts de la imatge, una petita trepidació de la càmera provocarà una velocitat relativa de desplaçament de la imatge sobre el sensor durant el temps d’exposició que pot fer ràpidament visible el problema en forma de dobles perfils a les vores més contrastades.

L’enquadrament pretén mostrar el cicle de regeneració de l’hàbitat, representat per el pi jove davant del pi mort, tot emmarcant les Agulles d’Amitges, distants al fons del paisatge, enmig de la depressió de la línia límit del bosc a sota i les branques del pi mort a sobre. La idea sorgeix del fet que les agulles son clarament visibles per sobre de l’horitzó amb les boires blanques al darrera i la neu de l’entorn ajuda a definir el relleu de la regió des d’aquest punt de vista força llunyà.

Una vegada obtinguda la imatge, es processa amb Adobe Camera Raw (ACR) de Photoshop CS4, en aquest cas. La pantalla de visualització de la imatge a ACR amb els ajustatges per defecte és la que segueix :

Com és natural i tenint en compte el poc espai que les altes llums de l’escena (boires blanques) ocupen a l’enquadrament, l’automatisme dels ajustatges per defecte de ACR, dissenyat per donar a la imatge un bon contrast i saturació de color, satura aquestes altes llums tal i com indiquen les àrees en vermell i el desplaçament excessivament a la dreta de l’histograma.

Una opció amb tots els ajustatges d’exposició, to i contrast a “cero” i el cursor de Recuperación al 100%, permet visualitzar una versió molt diferent de la imatge. Ara el contrast és molt baix en tota la imatge. La visió resulta plana i sense massa interès, però l’histograma mostra com no hi cap píxel de la imatge saturat a “blanc 255” ni mancat d’informació a “negre 0” .

Ara la neu de l’horitzó no es confon amb les boires blanques i tenim informació a tot arreu. Cal tenir sempre present que eliminar informació és molt fàcil però crear-ne on no n’hi ha, és senzillament impossible. La imatge es pot doncs processar ara en la direcció que hom consideri oportú (sobre gustos no hi ha res a dir). Disposem d’una informació bàsica i abundant que no compromet les nostres intencions de contingut a la imatge final. A la part baixa de la finestra de ACR s’hi ha seleccionat la opció del nombre de píxel nominal de la càmera (sense interpolacions) i una profunditat de color de 16bit que permetrà processar la imatge sense ensurts a les zones de baixa freqüència (cel llis).

Alguns del ajustatges utilitzats es poden veure a continuació:

 

A la pestanya Básico  de ACR s’ha fixat la temperatura de color a 5500ºK tot comprovant amb el comptagotes de Muestras de color que els colors neutres del tronc de l’arbre mort i la neu mantenen una composició RGB prou similar com per no delatar una dominant cromàtica no desitjada. Aquestes comprovacions son especialment importants en espais oberts i assolellats on els reflexes del cel blau poden inundar de dominant blava sobre tot les àrees en ombre. La resta d’ajustatges s’han deixat a cero amb excepció del Recuperación, que s’ha pujat fins el 100% (fins que desapareixen les indicacions de píxels marcats en vermell). A les dues corbes de la pestanya Curva de tonos s’hi ha aplicat un mapa de transició de luminància lineal (“corba” en forma de recta de 45º) per tal de no alterar ni el contrast ni la informació de color. Aquestes corbes es poden editar sempre que l’afectació sigui general o no gaire complicada de personalitzar amb la Herramienta de ajuste de destino. Si, com és el cas, és previsible que les diferents àrees de la imatge necessitaran ajustatges de contrast diferents, prefereixo no tocar res a ACR i treballar a Photoshop amb capes i màscares.

 

La pestanya Detalle mostra com no aplico cap mena de millora de visibilitat de vores (màscara d’enfocament) doncs treballs realitzats al Laboratori de Qualitat de la Imatge (LQI) del CITM de la UPC, demostren que aquesta eina és força agressiva amb la imatge i no permet regular amb facilitat les àrees on es necessita una millora de visibilitat de vores. Aquest tema es tractarà més endavant al final del processament. A la mateixa pestanya s’han regulat a 25 els ajustatges de Luminancia i Color de la secció Reducción de ruido; les xifres son fruit de comprovacions de comportament d’aquesta combinació de càmera i objectiu en aquest tipus d’il·luminacions pel que fa al soroll. Per tant, no son extrapolables a d’altres instruments i en d’altres condicions de presa.

Finalment, a la pestanya Corrección de lente hi he ajustat el valor -20 al cursor de les vores rojo/cian i seleccionat el desplegable Todos los bordes per la correcció de l’aberració cromàtica lateral (TCA) de l’objectiu. Aquesta és la millor combinació que he trobat per la imatge en qüestió. Les comprovacions les porto a terme amb un parell de Muestras de color sobre els voravius acolorits d’un objecte contrastat i disposat tangencialment respecte del camp a les vores de la imatge (vores de les branques de l’arbre mort a l’esquerra de la imatge). La taxa de TCA present en els imatges dels objectius no varia amb el diafragma però és funció de la distància d’enfocament; no es pot, per tant, ajustar un valor de correcció fixe per cada òptica i cal corregir-ho de forma particular per cada imatge. Les bases de dades del filtre Corrección de lente son una opció a considerar encara que atenent a les característiques de la TCA, no he pogut encara obtenir millors resultats que amb l’eina de ACR (més feina per a un millor resultat, … que hi farem!).

Amb aquest ajustatges s’ha obert la imatge a Photoshop i s’ha guardat en el format .psd, color RGB i 16bit. A continuació s’ha procedit a retallar la imatge per ajustar-la a l’enquadrament desitjat en la composició. Ho sento pels puristes que pensen que l’enquadrament s’ha de fixar en la presa però sempre he pensat que no tinc perquè fer imatges amb les proporcions que els fabricants han decidit donar als suports d’enregistrament i prefereixo avaluar el contingut i la seva distribució en el quadre final. A sota es mostra la imatge original a l’esquerra i l’enquadrament definitiu sobre-imprès en groc, a la dreta, el retall definitiu:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb l’enquadrament definitiu i algun arranjament amb el Tampón de Clonar i la Herramienta Parche, considero les necessitats de millora del contrast. Per tal de no estar condicionat per diferències de criteri o operativitat, selecciono el cel amb Selección>Gama de colores… i el guardo com a un nou canal; aquesta selecció em permetrà seleccionar també el paisatge sense el cel, simplement carregant la selecció del cel i fent la inversa.

Amb la selecció del paisatge carregada, creo una Capa de Ajuste de corbes i ajusto el contrast dels arbres i les roques al que em sembla adient per la meva pre-visualització. Per tal que no es detectin els límits de la màscara, desenfoco la mateixa amb l’eina Desvanecer de la capa d’ajustatge.

  

A continuació aplico una corba al cel amb el mateix procediment ja descrit però utilitzant ara la selecció del cel activa per crear la capa d’ajustatge.

  

Ja per acabar amb el control del contrast de la imatge, una tercera capa d’ajustatge posa en valor el conjunt de les Agulles d’Amitges i els cims del voltant. El procediment és el mateix però fent ara la selecció de l’àrea a tractar amb l’eina Lazo a ma alçada. La precisió de la selecció no és crítica ja que en desenfocar la màscara de capa no es detectaran els límits de la mateixa.

  

Les tres màscares de capa utilitzades es mostren a continuació:

   

Al marge de l’efecte concret, que només està en funció de les preferències personals, cal notar que les diferents màscares de capa tenen diferents graus de desenfocament i que la de les muntanyes llunyanes actua sobre l’efecte de la primera corba del paisatge en general; és a dir, accentua l’efecte de la primera capa d’ajustatge de corbes. Les decisions sobre l’ajustatge del desenfocament de la màscara, les faig atenent a l’efecte visual observant la imatge al 100% en pantalla mentre regulo el cursor de l’ajustatge.

Ens queda una darrera qüestió, la necessària millora de visibilitat de vores. Per què aquesta insistència en anomenar-ho “millora de visibilitat de vores” en lloc de dir-ho com ho diu tothom, “màscara d’enfocament”? Doncs perquè no utilitzo una màscara d’enfocament sinó una matriu de convolució que aplica una millora de visibilitat de vores limitada a una banda de freqüències determinada. La discussió entre els avantatges de fer-ho així o aplicar la màscara d’enfocament depassen l’objectiu d’aquest post i potser algun dia trobarà el seu propi espai de discusió doncs el tema s’ho mereix.

La millora s’ha aplicat amb el filtre Otro>A medida… del menú Filtros, amb els ajustatges que es mostren a sota:

De totes formes, l’efecte que compte per una imatge que s’ha d’imprimir és el que es veurà a la còpia final. Aquest extrem cal comprovar-lo abans d’establir criteris d’aplicació de millores de visibilitat de vores. Els efectes finals depenen, a banda de les preferències personals, de la impressora, de la seva resolució en relació a la resolució de la imatge, de la mida de la imatge, del tipus de paper i del tipus de tinta, com a mínim; factors com l’angle i la distància d’observació i la il·luminació i l’observació sobre paper directe o emmarcada amb vidre, poden tenir també el seu grau d’influència. L’efecte comparatiu al 100% en pantalla és el que es mostra a continuació:

Amb ajustatges de contrast i sense millora de visibilitat de vores
Imatge final amb la millora de visibilitat de vores aplicada

Mentre que en general, l’efecte és el desitjat amb observació al 100% i a pesar de la limitació freqüencial del filtre, algunes vores de la imatge, les de més contrast, mostren l’inici de la petita línia blanca de la millora excessiva en aquest lloc i que pot resultar tant molesta a la imatge impresa sobre tot si es fa servir una impressora inkjet de qualitat fotogràfica. Per reservar aquestes zones, es crea una màscara de capa amb les vores més contrastades de la imatge. El disseny d’aquesta màscara es por fer manualment resseguint amb un pinzell petit negre l’horitzó de les muntanyes, el tronc de l’arbre mort i els límits entre la neu i les roques o crear-la de forma semi-automàtica.

El sistema consisteix en fer una capa combinada de tot plegat i aplicar-hi el filtre Filtro>Estilizar>Hallar bordes. El filtre ens detecta totes les vores presents a la imatge i les acoloreix amb un valor de gris més o menys fosc en funció del seu contrast de vora (contingut freqüencial); com que només volem les de freqüència més alta, aplicant-hi un llindar amb l’eina Imagen>Ajustes>Umbral…, podem aïllar aquests voravius sense necessitat d’operacions manuals. Si el gruix de les reserves és insuficient o excessiva per una imatge en concret, es poden regruixar els voravius amb un filtre de Mínimo o aprimar-los amb un de Máximo. La màscara resultant, amb algun retoc manual en aquest cas, és la següent:

La imatge final:

Bé, doncs això és tot. Un text al voltant del paratge el trobareu a l’anterior post Sant Maurici i tingueu en compte que encara que alguns dels problemes discutits son propis de les imatges de paisatge, el que aquí s’ha dit és aplicable, en termes generals, a qualsevol imatge.

8 Replies to “De l’arxiu RAW a la imatge final”

  1. Hola, Carles
    Felicitats per aquest article, que es molt bo. Excel·lent.
    M’he permes reenviar-li a l’Hugo Rodriguez perque precisament ara esta acabant un llibre sobre la captura digital i el revelat del RAW, i segur que troba algun aspecte util en les teves explicacions. Per descontat que del seu llibre te’n farem arribar un exemplar tan bon punt surti, que sera aviat. Ho se be perque l’he corretgit tot de dalt a baix i ja estic al 5è i ultim capitol.
    Per cert, que ja he fet la 3ª classe on line de l’assignatura que ja saps de Natura. I esta anant molt be. Ja t’explicare.
    Salutacions i fins aviat.
    Albert Maso

  2. Hola Carles, si me permites compartiré este post, ya que doy talleres de fotografía y a la gente le interesa muchísimo el tema, y para bien o para mal, lo que explico yo, es lo que me han explicado a mi, así que… 🙂
    Gràcies per l’article i no deixis de escriure, ja que es dificil tindre bona informació fotogràfica per internet.
    Una salutació.

    1. Per suposat, Jaume. El blog és públic i si la gent ho troba interessant, doncs millor que millor. Ja dic en el post que hi ha molts camins per arribar al mateix lloc i que el contingut final d’una imatge és una qüestió de gustos en l’obra personal o de necessitats en la fotografia aplicada. Pel que fa a utilitzar el contingut en part o total per tal de generar altres continguts, només demano atendre’s als terminis que s’expressen a l’enllaç de Creative Commons http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/, que surt sempre a la capçalera de la pàgina del blog. Gràcies una vegada més pel teu interès.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s