El mecanoscrit del segon origen en 3D

El mecanoscrit del segon origen és una de les obres cabdals de Manuel de Pedrolo i es diu que també és el llibre més venut en català. Ara l’obra de Pedrolo serà portada a la pantalla per Bigas Luna i ho farà amb la tecnologia 3D. Encara que el projecte s’està gestant des de ja fa molt de temps, avui pren per alguns un significat especial per la correlació entre el contingut de l’obra, que el seu títol resum perfectament, i la situació del país que per molts es defineix com l’inici d’una segona Catalunya. La notícia, que avui no és notícia perquè La Vanguardia ja ho anunciava el passat vint-i-vuit de Febrer d’enguany, m’ha suggerit aquest comentari arrel de l’entrevista que Jordi Basté li ha fet al productor Carles Porta al programa El món a RAC1.

El productor, amb l’entusiasme que li correspon, explica que el rodatge es farà principalment a Lleida i que a la pel·lícula s’hi reconeixerà l’estil propi de Bigas Luna. A la pregunta de com es resoldrà la tria d’escenografia que pugui ser més o menys fidel a la ficció de Pedrolo contesta que, per dir-ho d’alguna manera, s’utilitzarà una estètica Mad Max; afegeix que aquest estil s’adiu amb l’èpica de dos joves que tenen sobre les seves espatlles la responsabilitat de la pervivència de la humanitat. També explica que la decisió de fer servir la tecnologia de rodatge en tres dimensions, que permet la exhibició al públic tant en 3D com en 2D, es fonamenta en que el visionat en tres dimensions facilita l’apropament de l’espectador als personatges i les seves sensacions.

Fins aquí res a dir. Les explicacions tenen coherència i si més no, son prou justificades com per fer-les en una entrevista de promoció. Encara no sabem si la pel·lícula ens agradarà o no perquè això no depèn de la tecnologia amb que s’ha rodat sinó d’una colla de qüestions que van més enllà de les eines que es facin servir. El repte que ja de per sí representa portar un llibre al cinema, es multiplica en el cas d’una obra tant difosa com la de Manuel de Pedrolo. No cal dir que l’èxit editorial de Pedrolo, un director de la solvència de Bigas Luna i la tecnologia 3D no son només tres reclams publicitaris sinó també tres elements molt del país, per les arrels de la prosa de l’autor del llibre, per la avantguarda del treball de Bigas Luna i per l’adhesió a una tecnologia de darrera factura.

El que no acaba de funcionar és la frivolitat amb que el director de la pel·lícula contesta a la mateixa pregunta que avui Jordi Basté li ha fet al productor Caltes Porta, per què en 3D? Bigas contesta literalment que “…es una herramienta promocional muy buena” i que “…está de moda”. És a dir, que si no es fes en 3D no passaria res. Home, Bigas, que passes per ser un creador! No sé si m’importa gaire que a tu se te’n foti, ja t’ho faràs. Però el que no em sembla tant be és aquesta moda basada en la displicència i el passar de tot, sobre tot desprès de saber a la mateixa notícia que l’Ajuntament de Lleida farà una aportació inicial de 300.000€ per finançar el projecte. A la notícia de La Vanguardia també s’hi diu que es calcula que aquesta inversió retornarà a la ciutat multiplicada per deu, però això està per veure. Només perquè el diner és públic i perquè molta gent no pot treballar en el que li agrada o senzillament, no pot treballar, hauries d’haver dit qualsevol altre cosa menys que se te’n fot. Una altre solució és que el creadors us dediqueu a crear, si teniu la sort de saber-ne. Per la promoció ja hi ha els productors i publicistes.