Atelier Genevois de Gravure

Avui serà el meu segon dia al taller de Photogravure au photopolymère avec morsure (Fotogravat amb polímer i cremat del coure), a l’Atelier Genevois de Gravure de Ginebra impartit per un dels gravadors de l’atelier, el professor Pablo Osorio.

El fotogravat amb polímer sobre planxa de coure és una forma de traspassar la imatge fotogràfica, foto-química o digital, a una impressió amb tinta sobre paper. Una de les finalitats és donar a la imatge en qüestió una permanència superior a la dels altres procediments tant de còpia argèntica com les impressions de doll de tinta, sempre en funció de quina tinta i quin paper es facin servir per l’art final.

Aquesta funció de preservació i permanència fou la que guià inicialment Nicéphore Niépce i desprès Henry Fox Talbot a utilitzar-la. Aquest darrer posà a punt la tècnica que es coneix com heliogravat i que és encara avui una de les millors formes finals que pot adquirir la imatge fotogràfica. Al marge d’aquestes consideracions més o menys pragmàtiques, hi ha una qüestió d’aspecte i percepció visual amb l’empremta de la planxa sobre el paper i els diferents gruixos de la tinta segons el valor tonal, que fan de la imatge gravada una experiència única i particular.

Alguns problemes per trobar amb facilitat els components necessaris per a la tècnica de l’heliogravat i la incorporació a la Fotografia de les tecnologies digitals, han portat en els darrers anys a investigar altres materials com els foto-polímers que ja s’utilitzen en multitud de processos industrials. La propietat que s’aprofita és bàsicament la seva capacitat per canviar la seva duresa sota l’acció de la llum ultraviolada (UV). Aquesta versió actualitzada del fotogravat és la que aquests dies estic tractant d’aprendre a l’Atelier Genevois de Gravure, de llarga tradició en gravat.