El Massís de la Maladeta

El Massís de la Maladeta, a la capçalera de la Vall de Benasque, és un conjunt de muntanyes força compacte on hi podem trobar una bona quantitat de cims que depassen els 3.000m d’alçada i el cim culminant dels Pirineus, l’Aneto, amb els seus 3.404m. A banda de l’atractiu del Pic d’Aneto, el massís en ofereix altres cims amb vies d’accés de certa dificultat, com les llargues crestes de Salenques, Llosás, Cregüeña o la dels Quinze Gendarmes al Pic d’Alba.

Massís de la Maladeta des d’un collet just a sobre de l’Ibón Superior de Villamuerta (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada i llegir els text indicatius) Copyright ©2015 by Carles Mitjà.

Potser el cim més elegant, en la meva opinió, és el de la Maladeta, també conegut com la Maladeta Oriental. Amb una alçada considerable de 3.308m, no te cap via d’accés senzilla. Vies d’escalada de dificultat al Sud, crestes a l’Est i a l’Oest i la meva preferida al Nord, la via de la Canal de la Rimaya, ben visible a la dreta del cim. Tot i que la minva del gel permanent ha fet disminuir el gruix a la part alta del Glaciar de la Maladeta, l’accés a la canal presenta encara una rimaia a partir de la primavera que obliga a triar per on accedir-hi i el pendent, ja dins del corredor, supera en alguns trams els 45º. És una ascensió sostinguda des del fons de la vall i a l’hivern submergida en l’ombra del vessant Nord. Només la superació de la Canal de la Rimaya ens porta al Sol i la visió d’un dels llacs més grans del Pirineu, el de Cregüeña, convertit en una superfície blanca i plana que contrasta amb la complexitat del vessant Sud.

El cim de la Maladeta, vist des de la vall, és la muntanya punxeguda que dibuixen els nens i durant molt de temps, abans de la conquesta del massís, es va considerar el cim culminant del Pirineu. La posició del conjunt, seguint una línia de NW a SE i la seva visió des d’un punt central al Nord, com a la imatge d’aquest post, fa que l’Aneto, més llunyà, també sembli més baix, encara que supera a la Maladeta en 96m. Aquesta imatge, presa el passat dissabte 17 d’Octubre des d’un collet sobre l’Ibón Superior de Villamuerta, és un panorama resultant d’unir set imatges d’enquadrament vertical que mostra el massís sencer des del Nord, amb les primeres llums del matí. Ara, passada la temporada d’estiu i en plena tardor, la muntanya ens mostra també les poques masses de neu i gel permanents, en clara regressió des de fa uns anys. Tot i això, en aquest cas i per sort nostra, una nevada recent del dia anterior, les cobreix d’un blanc net que ajuda a localitzar-les.