Passanant Foto 2012

Ahir dissabte vaig assistir per primera vegada a la Trobada Fotogràfica Passanant Foto. Aquest certamen, organitzat per l’entusiasta fotògraf Josep Bou amb el suport de l’Ajuntament de Passanant i Belltall (Conca de Barberà) i un grup de col·laboradors, ha celebrat aquest cap de setmana la seva setena edició. Set anys son prova de consolidació i encara més en els temps que ens ha tocat viure.

Per els qui no ho coneixen, les activitats son bàsicament unes ponències, unes exposicions i un fòrum on els fotògrafs que ho desitgen presenten projectes i un jurat en tria un per organitzar-ne l’exposició en l’edició de l’any següent. Aquest any, les ponències anaren a càrrec de Toni Catany, fotògraf i Marta Dahó, comissària d’exposicions. Entre les exposicions, el projecte seleccionat a l’edició de l’any passat, Diagonal – Cornellà de Conchi Martínez, un recull d’imatges preses amb telèfon mòbil i una vintena de llibres d’autor. A la tarde, la presentació del tercer volum de la col·lecció PassFOTO 13×18 sobre el paisatge dels pobles de la comarca, a càrrec del fotògraf Norbert Tomás. A l’exposició de llibres, en Xavier Francés, del Laboratori Còpia, presentà el producte CBooks, una proposta interessant per llibres d’autor amb impressió de qualitat.

Tot plegat en un ambient de bona acollida i proximitat. Força gent fidel des de la primera edició, esforçant-se en explicar com va tot als nou vinguts. La organització sorprèn per l’eficàcia amb els mitjans disponibles, tant humans com materials. Ja sabem que amb entusiasme i molt de treball és com es fan les coses ben fetes i a Passanant no hi manca ni una cosa ni l’altre. Felicitats doncs, per l’esforç i pel resultat!

La xerrada de Toni Catany, en el to col·loquial i proper a que ja ens te acostumats. El trajecte d’una obra tant extensa com densa no es pot explicar en una hora, però potser remarcaria la insistència de l’autor en desmitificar els estris i les tècniques per posar èmfasi en la reflexió al voltant del que es vol fer, la importància de pensar en el resultat que es vol obtenir abans de posar-se en marxa i la relació de la cultura del fotògraf amb les seves imatges.

La intervenció de la Marta Dahó, El paisatge que ve, provocà no poca polèmica entre alguns dels assistents. En paraules del propi Josep Bou a la presentació de la conferència, “…descobrirem una fotografia contemporània, actual… amb estètiques, conceptes, enfocs i punts de vist a vegades sorprenents, …”. Doncs la va encertar de ple, perquè si be el contingut de la conferència només pot sorprendre a qui no conegui les noves tendències en fotografia de paisatge, també anomenada de territori o de l’entorn i que està una mica allunyada del concepte clàssic del gènere del “paisatge fotogràfic”, el que sí que em va sorprendre va ser la intervenció vehement i ratllant la manca de respecte amb que alguns dels assistents varen interpel·lar a la conferenciant.

L’anècdota no passà de ser-ho perquè la ponent els respongué amb el rigor de qui sap el que explica i una part dels assistents deixaren palesa la manca de sensibilitat de qui no sap rebatre amb més arguments que la befa i la perillosa assumpció de la capacitat de jutjar-ho tot i a tothom. Si m’estenc en el comentari és perquè em sorprèn que gent d’una certa edat amb la capacitat per estimar una activitat com la fotografia, perdin els estreps davant d’una proposta que ningú els pretén imposar i reivindiquin una forma d’entendre la fotografia que, respectable com totes, només és la seva preferència.

Bé, el cert és que com ja ho va dir ara no recordo qui, “més val que se’n parli, encara que sigui malament”. Al capvespre, acomiadaments, desitjos de tornar-hi l’any vinent i una llum preciosa en sortir d’un revolt… Pels temps que corren, som uns afortunats.