Jornades Imatge i Receca 2012 – Què hi he vist

Desprès de dos dies de ponències, debats i comunicacions, faig ara una mica de resum del que m’ha semblat més rellevant. En primer lloc, l’entusiasme, dedicació i eficàcia de l’equip del CRDI, organitzadors de les dotze edicions de les Jornades Imatge i Recerca. Queda palès que sense aquesta voluntat de treball i esforç, les Jornades no haurien assolit el nivell ni la maduresa en que es troben i també que per adverses que siguin les circumstàncies actuals, el treball constant i seriós sempre té recompensa. Felicitats doncs a tot l’equip.

Des del punt de vista dels continguts, que podreu consultar aviat al web de les Jornades, jo resumiria el següent:

• Interès creixent per els problemes i possibles solucions a una digitalització de qualitat dels continguts dels arxius.
• Necessitat de fer una tria i selecció del material a digitalitzar a causa de la dificultat d’assumir la digitalització de tots els ítems en dipòsit.
• Necessitat de fer una tria i selecció del material de nou ingrés, per les mateixes raons del punt anterior, sobre tot pel que fa als materials de la darrera etapa de producció per mitjans electrònics.
• Preocupació per la necessitat de digitalitzar els continguts en diversos suports i formats de vídeo, una bona part del quals han depassat la data de caducitat que els propis fabricants els atribuïen en el moment de la seva fabricació.
• Debat sobre els models de gestió econòmica de les operacions de digitalització.
• Debat sobre les qüestions relacionades amb els drets de les imatges una vegada digitalitzades i disponibles en línia.

Un aspecte que m’ha sorprès agradablement ha estat veure, sobre tot en les comunicacions a les Jornades, un cert relleu generacional que amb un rigor adient als temes tractats permet veure el futur amb optimisme.

Pel que es refereix a la interrelació entre els fotògrafs i les tasques de digitalització, cal dir que en el marc de la ponència que jo mateix vaig presentar, sembla clara l’assumpció per part dels assistents de dos aspectes que considero essencials:

• Que una digitalització de qualitat és una operació complexa tot i que perfectament assumible amb l’estadi de desenvolupament de la tecnologia fotogràfica actual i que en aquest aspecte, mai abans la Fotografia havia disposat de sistemes tant precisos i versàtils en l’àmbit de la fidelitat i control de qualitat de les tasques de reproducció.
• Que per tal de dur a terme aquestes digitalitzacions de qualitat calen recursos humans amb els coneixements suficients per tal d’extreure totes les possibilitats dels instruments i dels procediments disponibles.

Bones notícies doncs per la Fotografia en general i en particular pel col·lectiu de professionals i Graduats als que se’ls obre un camp d’actuació. El text complert de la meva ponència el podeu trobar a l’enllaç CMitja_Ponencia_JJAVares2012