Sobre la Fotografia I

Aquestes darreres vacances de Setmana Santa he visitat l’exposició d’Ansel Adams “PHOTOGRAPHY from the MOUNTAINS to the SEA” al National Maritime Museum de Londres. Reveure imatges originals d’Ansel Adams em porta sempre records dels meus inicis com a fotògraf. Pels voltants de Nadal del 1979, a la desapareguda Llibreria Tartessos del carrer de la Canuda de Barcelona, més o menys davant d’on ara hi ha el Decathlon, vaig veure un llibre d’imatges de paisatge en blanc i negre, Yosemite and the Range of Light. L’autor era un tal Ansel Adams. Al preguntar al dependent, em vaig assabentar que el tal Adams era un famós fotògraf nordamericà, conegut per el seus paisatges i per un sistema d’exposició i revelatge de les plaques i pel·lícules que permetia ajustar aquests paràmetres al rang dinàmic de l’escena, optimitzant així la captació d’una gama tonal extraordinària. El mètode s’anomenava Sistema de Zones (Zone System). El dependent, amb ganes de vendre, em va dir que Ansel Adams havia escrit una trilogia, The Camera, The Negative i The Print, on explicava el Sistema de Zones i tot el que constituïa el seu mètode de treball. Com que els llibres s’editaven als Estats Units i encara no eren temps d’Internet, de correu electrònic, ni tant sols de fax, la llibreria s’oferia a fer una llista d’espera de clients interessats i tant bon punt la quantitat de comandes justifiqués les despeses d’enviament, els importaria. No cal dir que després de comprar el llibre de Yosemite, em vaig inscriure a la llista i al cap d’un parell de mesos tenia els tres llibres a les meves mans i un bon forat a la butxaca. De la lectura àvida dels tres llibres n’he conservat dues idees que considero fonamentals. La primera, que la Fotografia és un mitjà amb bases científiques i que per tant, hi ha tota una tecnologia que posa ordre a la seva pràctica. La segona, que si aquestes bases i la tecnologia que se’n deriva s’aprenen amb prou solidesa, la Fotografia es converteix en una activitat que no només permet reproduir una aproximació de la realitat sinó i sobre tot, crear imatges personals a partir d’una suposada realitat.

La primera constatació em va resoldre moltes incògnites dels meus primers passos com a fotògraf. En aquella època, estava especialment interessat en el paisatge, sobre tot a la muntanya. Els rangs dinàmics a que sovint enfrontava la meva càmera sempre acabaven en decepció una vegada revelat el negatiu i ampliada la còpia. Amb més de trenta anys i un passat professional en l’àmbit de l’anàlisi química, no acabava d’entendre la manca de textos tècnics sobre la qüestió. Tot el que trobava eren manuals generalistes. Potser no vaig tenir sort, però en els ambients en que jo em podia recolzar aleshores, només trobava mitges respostes, algunes receptes i poques justificacions. Tothom em parlava del com i no tant del perquè. Adams no només em resolia els dubtes sinó que m’obria més portes a noves lectures sobre Òptica i Sensitometria que acabaven de reblar el clau. La segona qüestió, la possibilitat de transformar la realitat que tens al davant en allò que vols que els demés vegin en la teva imatge, era tota una descoberta. La meva formació precedent em tenia lligat a la capacitat de reproducció que tenia la Fotografia. Poder decidir el que hi haurà a la imatge, al marge del contingut i la fotometria formals de l’escena, va ser l’empenta definitiva en la meva manera d’entendre la Fotografia.

Potser la majoria de les imatges d’Ansel Adams no eren sant de la meva devoció. Altres autors com Edward Weston o Minor White em semblaven més interessants, però la proposta de mètode i raonaments de procediment d’Adams em varen semblar tot una declaració de principis. El seu consell als joves: “Do not be afraid of the practical and mundane aspects of the medium; they will strengthen your technique and discipline and give you a broader perspective of the world we live in”, les seves reflexions: “Having been trained as a musician, I am very much aware of the inevitability of the arduous hours devoted to practice so that the expressive intention and thrust will be liberated from the restraints of technical inadequacies”, o alguns pensaments sobre la complexitat de les coses ben fetes: “People in general rarely have a grasp of the complexities involved in the practical and useful expressions our technologies permit. We are instructed to follow some simple sequantial procedures and seldom realize that modern technology requires intention, comprehension and discipline to obtain optimum results with any medium, especially one relating to the creative arts”, marcaven un camí a seguir.

Una altre gran influència, derivada també de la lectura dels textos d’Adams, és la teoria dels equivalents d’Alfred Stieglitz. En paraules d’Adams: “Stieglitz’s doctrine of equivalent as an explanation of creative photography opened the world for me. In showing a photography, he implied , -Here is the equivalent of what I saw and felt-. That is all I can ever say in words about my photographs; they must stand or fall, as objects of beauty and communication, on the silent evidence of their equivalence”. A l’exposició de Londres, el text que segueix, relacionat amb la teoria de l’equivalent de Stieglitz, ens recorda l’actitud del fotògraf enfront de l’escena: “When I see something I react to it and state it, and that’s the equivalent of what I felt. So I give it you as a spectator, and you get it or you don’t get it, but there’s nothing on the back of the print that tells you what you should get”.

Els tres llibres d’Ansel Adams es poden trobar encara nous o de segona ma. He posat els enllaços a la botiga virtual de Amazon per si hi esteu interessats. Algú pot pensar que tres llibres escrits en l’època de la pel·lícula i les còpies fotoquímiques no tenen gaire significat avui, amb els canvis tecnològics que la fotografia ha anat incorporant. Si creieu que teniu coses a dir. Si creieu que la Fotografia es per a vosaltres alguna cosa més que una possible forma de guanyar-se la vida (¿¿¿???), llegiu-los. Tant se val si us voleu dedicar a un o altre gènere de la Fotografia. No cal que us entusiasmi el paisatge. Ansel Adams ens parla d’una actitud, no d’un tipus d’imatges. Si no us hi sentiu encuriosits, obvieu les explicacions tècniques i substituïu-les per la tecnologia digital, però no us perdeu les introduccions de cada llibre ni la perfecta harmonia amb que Ansel Adams justifica les decisions tècniques per conduir-les cap el resultat que imposa la creativitat de l’autor. Perquè d’això es tracta, de preguntar-nos primer què volem dir i articular desprès els mitjans que ens permetin dir-ho. No esperem que les coses surtin, fem-les. Siguem espectadors del mon per poder ser autors de les nostres imatges.