25 Anys de Photoshop


Enguany es celebra el 25è aniversari del programa de processament d’imatge més utilitzat pels sectors professional, creatiu i amateur de la Fotografia: Adobe Photoshop. Els orígens cal situar-los en un programa de processament d’imatges inicialment dissenyat per Thomas Knoll el 1987 amb el nom de Display. Posteriorment, els drets d’explotació de Display varen ser comprats per la incipient Adobe i el 1990, es va llançar al mercat amb el nom que tots coneixem avui, Photoshop.

Els aniversaris son per celebrar, però també poden servir per mirar enrere i  reflexionar. El primer processament d’imatge de la història es situa en una fotografia de la superfície de la Lluna presa per la sonda Ranger7 el 31 de Juliol de 1964 . A la imatge, una vegada rebuda a la Terra, se li varen aplicar modificacions per corregir la distorsió de l’objectiu de la càmera per mitjans informàtics. Tot plegat al Jet Propulsion Laboratory de la NASA a California.

Adobe_PS25Anniv_Icons

Sèrie dels icones d’escriptori utilitzats per les diferents versions de Photoshop des de la seva aparició el 1990 (feu click a la imatge per veure’n una versió ampliada). Imatge presa del blog: http://blogs.adobe.com/photoshopdotcom/2015/02/celebrating-25-years-of-photoshop.html

Els que sempre volen desinflar els globus de les celebracions, diran que Photoshop no va fer res més que posar a la disposició dels fotògrafs i creadors d’imatges en general unes eines que de fet, ja existien des de quasi bé trenta anys abans. Però si fem l’esforç de lliurar-nos per uns moments de l’enuig que comporta una dependència com la que tenim del programari d’Adobe, hem de reconèixer que Photoshop ha representat molt més que això.

Ranger7_PIA02975

Imatge de la superfície de la Lluna presa per la Sonda Ranger 7 de la NASA, el 31 de Juliol de 1964 (procedència: Wikipedia).

Els que varem viure’n l’aparició aquells inicis dels anys noranta, tenim ara una consciència d’evolució que, al menys en el camp de la Fotografia, no té paral·lel en tota la seva història. Photoshop va fer possible, ja als anys noranta i en un temps raonable, processar imatges que encara que no tant grans com les actuals, corrien en ordinadors amb una capacitat computacional més que limitada. Ridícula si la comparem amb els estàndards actuals fins i tot en el sector domèstic. Qui tenia un ordinador amb 32 o 64Mb de memòria RAM, era a l’avantguarda de la tecnologia.

La incorporació de les capes i amb elles la possibilitat de comparar versions, mesclar-les o reprendre estats anteriors del processament, va canviar la forma d’aproximar-se a l’estat final de la imatge. Les capes d’ajustatge, amb el seu estalvi de mida total d’arxiu, varen permetre multiplicar de forma exponencial les modificacions locals. La interacció amb altres programes del mateix entorn, com els vectorials de disseny o més recentment, amb els d’imatge generada per ordinador, han facilitat el treball tant del professional com del creador. El plug in d’apertura dels arxius Raw, Adobe Camera Raw, no només permet el que ja es pot fer amb el programari original de la càmera, sinó també tornar a l’ajustatge del processament del Raw una vegada iniciada l’edició a Photoshop. La llista d’aportacions seria llarga i per això ja hi ha disponible la informació de la pròpia Adobe.

Tot i això, una de les coses que al meu entendre ha estat més cabdal de la presència de Photoshop i el programes que l’acompanyen a la suite d’Adobe, és la presa de consciència de que el procés fotogràfic està constituït per un seguit d’estadis de la imatge que comença amb la visualització del fotògraf, més complexa que mai per les possibilitats posteriors de modificació que hi ha a l’abast, segueix amb la captació opto-electrònica de la càmera i continua amb el processament de l’arxiu captat, la gestió del color i la preparació per enviar-la a un dispositiu de sortida, versions anomenades respectivament soft copy si la visualització és a la pantalla de qualsevol estri electrònic i hard copy si es tracta d’un mitjà imprès. Amb excepció d’algunes condicions de la captació, tots aquests passos tenen entitat pròpia i poder ser permanentment revisats, de forma que l’aspecte final de la imatge, paradoxalment, no és mai el final de res.

Aquest aspecte, la possibilitat de revisió permanent, no és patrimoni de Photoshop. Això és possible pel caràcter numèric de les imatges digitals. Però Photoshop és l’eina que permet una aproximació al medi quasi bé universal. I aquest accés gairebé universal és un aspecte també completament nou a l’àmbit de la Fotografia. Soc conscient que tot plegat planteja discussions gairebé filosòfiques. Això ho deixo pels especialistes, que a ben segur n’hi ha que treballen en l’estudi d’aquests aspectes. Però també crec que és precisament aquesta incertesa sobre els nous límits, si és que n’hi ha, una de les aportacions més interessants d’aquesta etapa de canvi que hem tingut la sort de poder viure en directe.

Finalment, em permetré un consell al col·lectiu implicat. Si teniu necessitat de generar, processar i/o exhibir imatges digitals, atureu o ralentitzeu la corba d’aprenentatge de Photoshop per un breu període de temps. Dediqueu-lo a aprendre Processament d’Imatge en genèric. Sense fixar-vos en el programari i centrant-vos en el concepte i funcionament de les eines. Serà sens dubte una de les millor inversions que haureu fet per extreure encara més fruits a un programari com Photoshop que ha canviat molts dels conceptes fonamentals de la creació d’imatges.

About Carles Mitjà

Photographer & Photography teacher
This entry was posted in Photographic Imaging, Photography, Photography Technique, Thoughts on Photography. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s